Blue Eyes Crying In The Rain / Alwyas On My Mind (Willie Nelson)

Country Music-2:

El cantautor texà WILLIE NELSON, el protagonista del post d'avui, és un dels artistes més influents de la música country i en gran part responsable de que m'hagi decidit a dedicar una secció del blog a aquest estil genuïnament americà.

Paradoxalment, tot i haver composat grans èxits per a altres cantants, com la coneguda Crazy que, en la veu de Patsy Cline, va inaugurar dita secció (vegeu aquí), no va ser fins que, després de treballar en múltiples feinetes, incloent un breu pas per l'exèrcit, i viure en diversos llocs com el seu Abbott natal, Fort Worth, San Diego, Portland, Vancouver, Springfield, Houston o Nashville, va arribar a Austin, Texas, on va entrar en contacte amb la escena hippie local i crear el seu propi estil, barreja de folk, country, pop, rock, blues i jazz,  a contracorrent del que predominava en aquell moment, el conegut Nashville Sound, amb discos com Shotgun Willie (1973) o Phases And Stages (1974), que va donar lloc a un moviment al marge de la indústria autodenominat "proscrits" o "fora de la llei", terme que es faria famós amb la edició d'un disc recopilatori de diversos autors, a més a més de Nelson, com el seu amic Waylon Jennings, Jessi Colter i Tompall Glaser, amb el títol de Wanted! The Outlaws (1976).

Tot i així, va ser amb el canvi a una discogràfica, Columbia Records, que li va respectar la creativitat, que li arribaria el reconeixement unànime de crítica i públic amb Red Headed Stranger (1975), el seu divuitè àlbum, un disc sobri, desafiantment anticomercial, en el qual s'acompanyava bàsicament de la seva mítica Trigger, una guitarra Martin N-20, el piano, que interpretava sa germana Bobbie, i la bateria del seu inseparable Paul English, una obra conceptual sobre un predicador fugit després d'assassinar la seva esposa i l'amant, en el que en destaca una versió fosca i desoladora, no exempta d'esperança, de Blue Eyes Crying In The Rain, de Fred Rose, que he escollit com a CdD.

Un èxit que van donar lloc a una època de gran popularitat en la que va publicar discos al seu nom com Always On My Mind (1982) en el que interpreta el tema homònim de Christopher-James-Carson, enregistrat prèviament Brenda Lee i el mateix Elvis Presley (i posteriorment pels Pet Shop Boys), i que he afegit com a segona CdD d'avui o amb inusuals versions de temes estàndards com Stardust (1978), produït per Booker T. Jones, alternats amb múltiples col·laboracions amb artistes del gènere com l'esmentat Jennings a Waylon & Willie (1978); Merle Haggard a Pancho & Lefty (1982) i, per sobre de totes, amb Jennings, Johnny Cash i Kris Kristofferson, "superbanda" coneguda con The Highwaymen, de la que han sortit tres LP o altres com Wynton Marsalis, Shania Twain, Ray Charles, Neil Young, Elvis Costello (a qui veurem al Palau de la Música Catalana de Barcelona el proper dia 5 de setembre) o l'inefable Julio Iglesias.

Una prolífica activitat musical que, amb ben bé un centenar d'àlbums impossibles de ressenyar en aquest article, a mode d'exemple Spirit (1996), Teatro (1998), produït per Daniel Lanois; Heroes (2012) o Band Of Brothers (2014), gairebé a ritme d'un per any, alguns novament amb versions d'artistes tan diversos com George Gershwin o Frank Sinatra, arriba fins a l'actualitat, i a punt de complir 90 anys, ha estat de nou reconeguda fa només unes setmanes amb la concessió d'un altre premi Grammy (el dotzè en les 56 vegades que ha estat nomenat) al millor disc de country de l'any per A Beautiful Time (2022), en el que alterna composicions pròpies amb versions de The Beatles o Leonard Cohen entre altres, a la que hem d'afegir l'acabat de publicar I don't Know A Thing About Love: The Songs Of Harlan Howard' (2023). 

Una activitat que el compositor i intèrpret, convertit en una autèntica icona pop, ha compaginat amb una carrera cinematogràfica, on ha actuat en una trentena de pel·lícules -de les que en destacaria la meva favorita, Stagecoach, traduïda aquí com La Diligencia (Ted Post, 1986), remake de la original, dirigida per John Ford l'any 1939 amb John Wayne com a protagonista, paper que en aquesta versió interpreta Kris Kristofferson, acompanyat de la resta de The Highwaymen, amb Nelson en el paper del dentista Doc Holliday-, així com literària i com a activista social, destacant la organització Farm Aid, de la que en va ser cofundador el 1985 per ajudar als petits grangers, o de la junta assessora de la Organització Nacional per a la Reforma de les Lleis de Marihuana (NORML), de la que n'és copresident, a més a més de soci de la Willie Nelson Biodiesel, companyia distribuïdora de biocombustible per a camions, i ferm defensor del bon tracte als caballs amb la organització American Horse Slaughter i del moviment LGTBI+.

-      - WILLIE NELSON: Blue Eyes Crying In The Rain. Red Headed Stranger (1975) / Always On My Mind. Always On My Mind (1982).