Africana 25:
Fill de la directora de la Companyia Nacional de Dansa i d'un ministre
ugandesos, a la mort del qual en sospitoses circumstàncies, probablement per
ordre del sanguinari Idi Amin, a finals dels anys 70 GEOFFREY ORYEMA
va fugir cap a França i, com tants altres africans, es va instal·lar a París .
I va ser actuant en un bar de la metròpoli que va cridar l'atenció de la
discogràfica Real World de Peter Gabriel, amb qui participaria en
els concerts itinerants WOMAD, i que li editaria els tres primers
discos, Exile (1990), produït per Brian Eno; Beat
The Border (1993) i, amb il·lustres col·laboradors com Daniel Lanois,
Night To Night (1996).
Uns àlbums en els que alterna instruments tradicionals com la kora
amb contemporanis com la guitarra elèctrica, interpretats inicialment en els
seus idiomes nadius acholi (o acoli) i swahili, als que
aniria incorporant el francès i l'anglès, en els que reflectia la malenconia a
causa del seu exili forçat i l'esperit i la cultura africans. I amb aquests
padrins i el seu talent era inevitable que obtingués un ràpid
reconeixement, al temps que introduïa canvis estilístics que l'apropaven al que
coneixem com afro-pop, sobretot amb el fitxatge per Sony Records,
del que n'és bon exemple Spirit (2000).
Un disc en el que seva poderosa veu s'acompanya de ritmes pop i rock
sense perdre l'essència identitària dels seus orígens africans, amb una
producció de Rupert Hine (coautor de dos temes) marcadament
occidentalitzada, l’afro-pop al que em referia, que el feia més assequible
als oients neòfits al temps que decebia als més incondicionals de la world-music
dels seus inicis, el que comportaria una pèrdua de seguidors en els tres o
quatre publicacions posteriors fins a la seva mort a causa d'un càncer, el
2018, amb 65 anys, a la localitat de Lorient, a la Bretanya francesa, on havia
traslladat la seva residència.
Un àlbum amb 10 tracks originals, a excepció de la tercera, una versió de Listening Wind (vegeu aquí) del Remain In Light (1980) dels Talking Heads (i aquí), amb continues referències a l'esperit, d'aquí el títol, dels seus ancestres, especialment al seu pare, a Spirits Of My Father, i al seu germà mort, a Omera John, del que he triat com a CdD d'avui la inicial Rwot Obwolo Wan, en català “El cap (el jefe) ens va enganyar”. Un cap que va demanar als homes del poble treballar els camps, a les dones preparar el menjar per als seus convidats i als ballarins distreure'l, amb la promesa d'una recompensa que mai no va complir.
- GEOFFREY ORYEMA. Rwot Obwolo Was. Spirit (2000).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada