Amb el nom del carrer, conegut per ser una de les sortides de l'autopista de la seva Olympia, Washington, natal, on tenien el local d’assaig, SLEATER-KINNEY és un trio d’indie-punk-rock, format per dues amigues i, durant un temps, parella, Corin Tucker, cantant principal i guitarra rítmica, i Carrie Brownstein, guitarra solista i cantant, acompanyades en els seus inicis de diverses bateries fins a estabilitzar-se a partir del seu tercer disc, Dig Me Out (1997), amb Janet Weiss. Formació que, com veieu, no contava amb baix, el que suplien amb una afinació particular de les guitarres que els hi permetia suplir aquest so, amb un estil en el que es perceben influències d'artistes com Siouxsie & The Banshees, Bikini Kill i coneguts del blog com Patti Smith, Throwing Muses o SonicYouth i unes lletres sovint reivindicatives, amb continguts feministes i progressistes que les emparentaven en el moviment riot grrrl (literalment "noies disturbi"), tan lligat a l'escena alternativa de la època i que sembla haver revifat aquest darrer any, com podrem comprovar en alguns posts durant les properes setmanes.
Una banda que ha viscut dues etapes, la inicial, entre el 1994 i el 2005, en la que van gravar 7 àlbums, els més reeixits dels quals han estat l'esmentat Dig Me Out i el setè, The Woods (2005), i una segona, després de diversos projectes personals sobre els que no m'estendré, des del 2014 fins a l'actualitat, amb tres LP més, el darrer dels quals és Path Of Wellness (2021), ja sense la Weiss, que ho va deixar el 2019.
Com a CdD he triat un tema
del Dig Me Out, un àlbum produït per John Goodmanson, en el que
les guitarres i les veus de Tucker i Brownstein s'entrellacen espectacularment,
amb el contundent suport de la bateria de Weiss, amb 13 tracks en poc
més de 36 minuts, dels que en destacaria l'homònim que l'enceta, en el que
se'ns mostra una dona el que ara en diem "empoderada" i altres com Little
Babies, un clam contra el paper tradicional de la maternitat femenina, i
aquesta One More Hour, amb una lletra que reflecteix la recent separació
sentimental de la parella, abans que la Tucker s'unís al cineasta Lance
Bangs, amb qui té dos fills.
Un disc el nom del qual (Desenterra'm) s'origina en el fet d'haver tingut d'obrir-se pas entre la neu després d'una gran tempesta a Seattle mentre el gravaven, amb una caràtula del pot resultar familiar a algun aficionat, ja que és un clar homenatge al The Kink Kontroversy (1965), dels seus admirats Kinks.
- SLEATER-KINNEY. One More Hour.
Dig Me Out (1997).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada