Monday, Monday (The Mama's And The Papa's)

A propòsit de The Mamas & The Papas-1:

Tal com venim fent des de fa ja uns anys en els que dediquem una sèrie de posts a un mateix artista i el seu entorn, aquest 2023 tinc previst fer-ho sobre un grup de vida efímera però, si més no en el seu primer parell d'anys d'existència, amb un èxit descomunal, THE MAMAS & THE PAPAS. 

Un quartet format a Nova York sota el lideratge de John Phillips, el compositor principal, uns anys més gran que la resta, ja casat i amb una filla, i amb un bon bagatge musical en diversos grups, com The Journeymen, amb estils com el pop, el jazz i el folk al seu darrera, i completat amb la model Michelle Gilliam, qui, després del divorci d'aquell, s'hi casaria i n'adoptaria el cognom; el canadenc Denny Doherty, qui s'acabaria enrotllant amb ella, i una tal Cassandra Elliott, nascuda a Baltimore, coneguda popularment com Mama Cass, col·lega (i secretament enamorada) d'aquest darrer en un grup anomenat The Mugwumps i posseïdora de la millor veu i recursos artístics dels quatre, tot i què afectada d'una obesitat mòrbida que, mai més ben dit, llastraria la seva presència escènica i, com es veurà en el seu moment, contribuiria a passar-li factura de ben jove.

Un dels millors grups vocals de la història de la música, la popularitat del qual va esclatar amb el seu trasllat a Los Angeles i, de la ma del productor Lou Adler, el cap de Dunhill Records, amb el seu disc de debut, If You Can Believe Your Eyes And Ears (1966), amb un estil basat en el folk elèctric, unes harmonies radiants i unes lletres en les que lloaven l'estil de vida relaxat del moment al sud de Califòrnia, amb el que es convertirien en un dels màxims exponents de la contracultura hippie de la West Coast però amb una convulsa vida interna, farcida d'enveges, sexe, infidelitats, drogues com l'LSD i alcohol, que acabaria separant-los.

Un disc amb una caràtula controvertida i l'únic en el que es van acreditar amb la grafia de "The Mama's And The Papa's", que beu del folk, el pop, el soul i el rock en les seves 12 tracks, cinc d'elles versions d'altres autors, com I Call Your Name, de The Beatles o Spanish Harlem, de Jerry Leiber i Phil Spector (molt coneguda en les interpretacions prèvia de Ben E. King, el 1960, i posterior d'Aretha Franklin, el 1971) i set de Phillips, de les que en destaquen Monday, Monday, la CdD d'avui, en la que queda palès que el dilluns, al contrari del divendres, el meu preferit, és el pitjor dia de la setmana, i una altra a la que dedicarem el darrer post de la sèrie.

- THE MAMA'S AND THE PAPA'S. Monday, Monday. If You Can Believe Your Eyes And Ears (1966).