Moderation (Cate Le Bon)

 

Em costa de creure que la cantautora i productora gal·lesa Cate Timothy s'hagi inspirat per al seu nom artístic en Simon Le Bon, el cantant de la banda de new wave de glòria efímera als anys 80 Duran Duran.

I més tenint en conte que el seu estil hi té ben poc en comú, ni en els seus aclamats discos en solitari, en algun dels quals - com el tercer, Mug Museum (2013), gravat a Los Angeles, Califòrnia- han participats coneguts del blog com Perfume Genius, o amb el projecte paral·lel DRINKS, amb la seva parella Tim Presley, aka White Fence, el col·laborador d'un altre conegut nostre, Ty Segall. Un obra difícil de catalogar, a la que podem aplicar la etiqueta d’art-pop, en la que porta publicats sis àlbums, el darrer dels quals, el de la CdD d'avui, enregistrat a la casa de Cardiff, Gal·les, del seu amic Gruff Rhys, el líder dels Super Furry Animals, on es va confinar durant la cinquena onada de la Covid-19, amb el seu coproductor habitual Samur Khouja, i l'esmentat Presley, autor de la preciosa caràtula del disc, amb l'artista caracteritzada de monja. 

Un LP, Pompeii (2022), en que la CATE LE BON, a excepció de la bateria (Stella Mozgawa, de Warpaint) i els vents (Euan Winshelwood, Stephen Black), interpreta tots els instruments, que inclouen guitarres, baix, teclats i percussió, amb nou tracks amb melodies fascinants composades amb baix en primer pla, el que pot comportar una certa monotonia, en les que apreciem trets de David Bowie (atenció a la CdD de la setmana que ve! ) en la seva època berlinesa i d'altres coneguts com David Sylvian, de Japan, amb la personalitat que li atorguen la seva veu distintiva i els experimentals arranjaments.

Un disc magnificament iniciat amb Dirt On The Bed, amb altres temes destacats com French Boys, harbour, Running Away o la CdD, Moderation. 

- CATE LE BON. Moderation. Pompeii (2022).