Drive (The Cars)

 

Nascut com a Richard Otcasek a Baltimore, Maryland, fill d'un informàtic de la NASA, va ser a Columbus, Ohio, on Ric Ocasek va conèixer Ben Orzechowski (aka Benjamin Orr), amb qui va endegar diversos projectes musicals fins que, traslladats a Boston, Massachusetts, van obtenir l'èxit amb el nom de THE CARS, en el que el primer assumia la tasca de compositor únic, guitarra rítmica i cantant, labor aquesta que deixava en mans del segon en les actuacions en directe.

Un grup ben representatiu d'un estil, molt popular a la dècada dels 80, caracteritzat per la fusió de les guitarres amb uns incipients sintetitzadors, conegut com a new wave, que va tenir en els videoclips i la cadena MTV el seu sistema de promoció i que, entre l'any 1978 i el 1987, el de la seva dissolució, va publicar mitja dotzena de LP, dels que en destacaria els dos primers, l'homònim The Cars (1978), el del hit Just What I Needed (vegeu aquí), i Candy-O (1979), el de Let's Go (i aquí), i el cinquè i probablement millor de la seva discografia, Heartbeat City (1984).

Una carrera que va tocar fi amb el relatiu fracàs comercial de Door To Door (1987) per donar lloc a sengles intents en solitari, el més consistent dels quals ha estat el d'Ocasek, amb mitja dotzena d'àlbums editats, però que no li han valgut el reconeixement que ha obtingut, en canvi, com a productor, amb treballs per a coneguts del blog com Weezer, Guided By Voices, Hole o l'inefable Jonathan Richman i altres de tan diversos com Suicide, Iggy Pop, Bad Religion, No Doubt o Nada Surf. Una incessant activitat que va acabar amb la seva mort, el 2019, amb 75 anys, per una cardiopatia, gairebé 20 anys després de la del seu amic, traspassat l'any 2000 a conseqüència d'un càncer de pàncrees.

Com a CdD he triat un tema de l'esmentat Heartbeat City, l'LP en el que van donar un gir a la seva carrera, traslladant-se a Londres per posar-se a les ordres de Robert John "Mutt" Lange, l'exigent productor que, durant sis mesos, va extreure el millor de les composicions d'Ocasek, donat el seu toc personal a les interpretacions dels dos vocalistes, de les línies de baix i de les bateries, reprogramades a partir de les interpretacions de David Robinson, per obtenir el so característic (i, per a mi, una mica odiós, tot sigui dit) de l'època. Un àlbum amb deu tracks amb una caràtula icònica que representa un Playmouth Duster del 71, l el quadre original de la qual, obra de Peter Philips i titulat Art-O-Matic Loop di Loop, valdria actualment una fortuna, amb el que van obtenir un gran èxit comercial amb hits com Hello Again, Magic, You Might Think o la CdD, Drive, una de les tres que interpreta Orr.

Una balada romàntica sobre una base electrònica que va representar el més gran èxit de la banda, així com el seu vídeo, dirigit per Timothy Hutton, un jove actor de 23 anys amb ínfules de director, interpretat per Ric Ocasek i la model txecoslovaca, i futura esposa, Paulina Porizkova. Un tema que, cantat per Benjamin Orr des de Philadelphia als concerts de l'esdeveniment Live Aid el 1985 i utilitzat com a fons musical per a un seguit de documentals sobre la gana a l'Àfrica amb la intenció de recaptar fons, ha estat promocionat fins a la sacietat, per el que, si n’esteu tips d’escoltar-lo, us en demano disculpes anticipadament. 

- THE CARS. Drive. Heartbeat City (1984).