Knock On Wood (Eddie Floyd)

MN(I)O 12:

Quan, fa nou anys, vaig iniciar la secció MN(I)O no hauria pensat mai en haver-ne de justificar el nom però ara, en els temps que corren, vull deixar constància de que l’adjectiu “negre” està utilitzat no només amb el màxim respecte sinó amb una grandíssima admiració.

Ben mirat, qui pot pensar el contrari recordant els post que, fins a dia d’avui, he dedicat a artistes com, entre altres, Aretha Franklin, Otis Redding, Marvin Gaye, Sam Cooke o James Brown?

I és així que hem arribat al número 12, dedicat a EDDIE FLOYD, un cantautor oriünd d’Alabama i crescut a Detroit, Michigan, on va formar part de la banda The Falcons en la que el van precedir Joe Stubbs i, posteriorment, Wilson Pickett com a cantants principals. Un grup vocal, precursor d’altres de més famosos com The Temptations i The Four Tops, que es va dissoldre amb l’abandó de Pickett, el que va comportar la incorporació de Floyd al segell Stax Records, de Memphis, en el que va treballar com a solista i com a compositor per a altres artistes fins a la seva desaparició per bancarrota el 1975.

Una desena d’anys en la que, col·laborant habitualment amb el guitarrista “de la casa” Steve Crooper -coautor del mític (Sitting On) The Dock Of The Bay d'Otis Redding- i, ocasionalment, amb Booker T. Jones (de Booker T. & The MG’s), va escriure hits per estrelles com Carla Thomas, l’esmentat Wilson Pickett,  Rufus Thomas, Sam & Dave...o el mateix Redding, per a qui anava destinat el tema que, finalment gravat pels seus autors, esdevindria un clàssic instantani del soul, Knock On Wood.

Un èxit que no va poder superar en successius, tot i què notables, enregistraments com Raise Your Hand, I’ll Never Found A Girl, I’ve Got To Have Your Love, On A Saturday Night, Love Is A Doggone Good Thing o Soul Street i algunes versions com la del Bring It On Home To Me de Sam Cooke.

Amb el declivi de la música soul, amb antics col·laboradors com Crooper i el baixista Donald "Duck" Dunn, va participar temporalment amb Dan Aykroyd, ja sense el malaurat John Bellushi, en les gires de The Blues Brothers Band; com a convidat dels Rhythm Kings de Bill Wyman (l’ex-Rolling Stones) i en solitari com a part de la Stax Revue fins a la tornada el 2008 a una revitalitzada Stax, ara propietat de Concord Music Group, on va seguir editant àlbums, el darrer dels quals, Down By The Sea (2013), amb 75 anys. I amb molt bona forma, com podeu apreciar al segon vídeo adjunt, amb uns il·lustres espectadors.

Knock On Wood, composada pel tàndem Crooper-Floyd, s’inicia amb unes notes de vents -arranjats pel trompetista Wayne Jackson- i guitarra que ens recorda un altre tema clàssic de la factoria Stax, In The Midnight Hour, escrita per Crooper i Pickett i interpretada pel segon (vegeu aquí), i acompanyen el vocalista el teclista Isaac Hayes, The MG’s en ple, els esmentats Booker T. Jones, Crooper i Dunn i el bateria Al Jackson Jr, a qui es deu la genialitat de, després de que Floyd canti:

           It’s like thunder, lightning

          The way you love me is frightening

          I’d better knock...

introduir una memorable pausa, trencada pels seus tambors simulant el so de trucar una porta i finalitzada amb:

          ...on wood, baby.

Una expressió, “trucar a la fusta” una variació de la que a Europa en diem “tocar fusta”, quan volem invocar la bona sort. La que van tenir Eddie Floyd i Steve Crooper amb la CdD d’avui.

-  EDDIE FLOYD. Knock On Wood (1967).