Jolene (Dolly Parton)

 

Country Music-4:

Nascuda en el si d'una paupèrrima família nombrosa de dotze germans a la regió els Apalatxes, a la cantautora DOLLY PARTON la fama li va arribar molt abans amb el duet que, a partir d'un programa de TV, formava amb Porter Wagoner, que com a solista, en la que no va tenir reconeixement fins al seu setè àlbum, Joshua (1971), iniciant una dècada prodigiosa amb altres discos com l'aclamat Jolene (1974), amb els que, nadant entre dues aigües i procurant mantenir-se al marge del conservadorisme propi del gènere (sovint utilitzant expressions sui generis, conegudes com "Dollysmes"), obtindria la consideració de "Reina del Country" que manté fins a l'actualitat.

Una dilatada carrera musical, amb inevitables alts i baixos, en la que ha alternat discos en solitari amb col·laboracions memorables amb grans artistes com Kenny Rogers o les també cantautores Emmylou Harris i Linda Ronstadt, amb les que va enregistrar el fantàstic Trio (1987), que tindria una seqüela menys reeixida amb Trio II (1999), així com amb les estrelles del country Loretta Lynn i Tammy Wynette (a les que haurem de dedicar sengles posts de la secció Country Music) amb Honky Tonk Angels (1993), en el que versionen cançons country tradicionals.

Una activitat que la nostra polifacètica protagonista d’avui ha compaginat amb la cinematogràfica, amb films tan destacats com Nine to Five, estrenada aquí com Cómo eliminar a tu jefe (Colin Higgins, 1980) compartint crèdits amb Jane Fonda i Lily Tomlin, de la que en va escriure el tema principal, 9 to 5 (vegeu aquí), o Steel Magnolias (Herbert Ross, 1989),  amb Sally Field, Shirley MacLaine, Daryl Hannah, Julia Roberts i Olympia Dukakis (vegeu el cartell). I tot això sense deixar de participar en múltiples programes multimedia com Dolly, sense descuidar activitats empresarials com el parc temàtic Dollywood, al seu estat natal de Tennessee, del que n'és copropietària.

Com a CdD he triat la versió en directe al Festival de Glastonbury del 2014 de la homònima de l'esmentat LP Jolene, el seu tretzè àlbum, en el que destaca un altre tema, I Will Always Love You (aquí), popularitzat uns anys més tard per la malaurada Whitney Houston (aquí) a la BSO de The Bodyguard (Mick Jackson, 1992), coprotagonitzada per Kevin Costner; a més a més de la escollida (i aquí), inspirada, segons l'autora, en les freqüents visites que, per qualsevol motiu, feia el seu home al banc on treballava una noia alta i pèl-roja, en la que una esposa s'enfronta a la dona voluptuosa i seductora que creu que li vol prendre el marit i li suplica: “Jolene, t'ho demano, si us plau, no em prenguis el meu home, Jolene, si us plau, no me'l prenguis, encara que puguis...”

               Jolene, Jolene, Jolene, Jolene

               Oh, I'm begging of you please don't take my man

               Jolene, Jolene, Jolene, Jolene

               Please, don't take him even though you can...

Un tema, i només un, com és norma del blog, escollit d'una quarantena de LP, en el darrer dels quals, Rockstar (2023), editat fa uns mesos, compta amb la participació dels "beatles" Paul McCartney i Ringo Starr, sir Elton John, John Fogerty (Creedence Clearwater Revival), Peter Frampton, Steve Tyler (Aerosmith), Debbie Harry (Blondie), Stevie Nicks (Fleetwood Mac), l’esmentada Emmylou Harris o Sheryl Crown.  

I, com a mostra del bé que es conserva als seus 77 anys i per contribuir en la lluita contra la discriminació, sobretot de la dona, per edat ("edadisme"), a la seva actuació el passat 23 de novembre a Arlington (Texas) a la mitja part del tradicional partir de la NFL del Thanksgiving Day (Día d'acció de gràcies) entre els Dallas Cowboys i els Washington Commanders es va presentar vestida de cheerleader de l'equip local (vegeu imatge), amb un look, malgrat les pressions que ha rebut durant tota la seva vida, fidel, en el que respecta el vestuari (realçant el seu menut però exuberant físic), les perruques o el maquillatge, al d'una dona de la classe social baixa ("White trash" li diuen, despectivament, allí) com aquella de la que en procedeix.

No voldria acabar sense mencionar la seva aportació a causes benèfiques mitjançant la Dollywood Foundation, com l'oferiment de beques d'estudi o la distribució de llibres gratuïts als nens o la donació d'un milió de dòlars al Vanderbilt University Medical Center de Nashville per a la recerca de la vacuna contra la Covid-19 i la seva participació en la campanya a favor de la immunització (Vaccine, vaccine, vaccine, vaccine...cantava, a ritme de Jolene), per rebre la corresponent dosi de la qual es va negar a qualsevol privilegi, esperant-se  pacientment a que li toqués tanda, com qualsevol ciutadà.

- DOLLY PARTON. Jolene. Jolene (1974).