A propòsit de Leonard Cohen-9:
En el seu vuitè LP, I'm Your Man
(1988), el cantautor LEONARD COHEN aprofundeix en el canvi iniciat en
l'anterior, Various Positions (1984), (vegeu aquí) amb la incorporació de
sintetitzadors, que combina magistralment amb instruments tradicionals de
l'Europa de l'est com el bouzouki i l'oud, a més a més
del violí.
Un disc gravat entre París, Mont-real
i Los Angeles, oficialment autoproduït però en el que contar amb la
col·laboració de tres productors més, Jean-Michel Reusser, Michel Ribidoux i
Roscoe Beck, i un elenc de músics, entre els que destaca l'arranjador Jeff
Fisher, i de les habituals veus femenines, a destacar les de la fidel Jennifer
Warnes i de la seva futura parella sentimental Anjani Thomas, amb el que va assolir un gran èxit
comercial, més a Europa que als Estats Units, tot sigui dit, i, posats a triar,
el meu preferit de la seva discografia.
Un àlbum amb vuit temes, sis
dels quals figuren entre els seus greatest hits així com en el setlist
dels seus concerts com son Ain't No Cure For Love; Everybody Knows, coescrit amb
Sharon Robinson; l'homònim I'm Your Man; Take This Waltz,
formant duo amb la Warnes i amb un imponent treball de violí de Raffi
Hakopian, en el que tradueix i posa música al poema Pequeño vals vienés,
del seu admirat -fins al punt de batejar amb el segon cognom la seva filla
(vegeu aquí)- Federico García Lorca; Tower Of Song, a la que, amb
un irònic sentit de l'humor, relata l'heroic esforç del compositor, amb l'oud de
John Bilezikjan evocant les pretèrites estades a les illes
gregues (vegeu de nou aquí i aquí) i la CdD d’avui.
Em refereixo a First We
Take Manhattan, una composició que havia estat prèviament enregistrada per
Jennifer Warnes, precisament durant la visita a una de les sessions de gravació
del videoclip de la qual, la publicista Sharon Weisz va prendre la
fotografia del canadenc, amb ulleres de sol i elegantment vestit menjant-se un
plàtan, que acabaria com a portada de l'àlbum.
Un tema, que inicialment
s'havia de titular In Old Berlin, amb una lletra, per la qual l'autor va
haver de manifestar el seu rebuig de la violència, en la que s'entreveu una
certa admiració per aquells que, com el grup terrorista alemany
"Fracció de l'exèrcit roig" (popularment coneguda com a banda Baader-Meinhof),
son capaços d'anteposar als seus interessos personals l'adopció de
solucions radicals en la defensa de llurs conviccions.
Una composició de la que en
podeu gaudir en la versió del de Mont-real, amb la participació destacada dels
esmentats Anjani Thomas i Jeff Fisher, en el vídeo rodat en blanc i negre per Dominique Isserman,
aleshores la seva companyia, al que he afegit el que vaig publicar en el seu
dia (vegeu aquí), en la impressionat interpretació a càrrec d’Enrique Morente
i Lagartija Nick, en el mític Omega (1996), disc del que
escoltarem un altre tema en el següent post de la secció "a
propòsit de Leonard Cohen".