L'inici del
post de fa 15 dies: "Una vegada més ens arriba, des de les antípodes, un
interessant grup d’indie-rock..." podria valer pel d'avui, amb la
diferència que en aquesta ocasió els protagonistes no venen de Brisbane (vegeu
aquí) sinó de Melbourne.
Els QUIVERS,
oriünds de Hobart, Tasmània, i residents a la capital de l’estat de
Victòria, son un quartet liderat pel cantautor i guitarrista Sam Nicholson,
a qui acompanyen un altre guitarrista, Michael Panton i la secció
rítmica formada per la baixista Bella Quinlan i la bateria Holly
Thomas, labor que ambdues complementen, com si d'un instrument més es
tractés, amb uns fantàstics cors.
Una banda que
amb el segon àlbum, Golden Doubt (2021), han superat amb escreix les
expectatives creades pel seu debut, We’ll Go Riding On The Hearses
(2018). Un disc de power-pop o, si ho preferiu, jangle-pop, amb
estructures senzilles i melodies irresistibles i amb lletres malenconioses i
ombrívoles amb les que l'autor, a mode de teràpia de grup, intenta superar la
recent mort per ofegament del seu germà, a les que les harmonies vocals de les
esmentades Quinlan i Thomas aporten una mica d’esperança i llum.
Un LP en el es
nota la seva admiració per bandes conegudes del blog com REM, The Smits, Echo & The Bunnymen, The Cure, Big Star, Teenage Fanclub o, venint d’on venen, The Go-Betweens, però que, de la ma
del productor Matthew Redlich, té prou qualitat i personalitat com per a
captivar als fans d'aquest estil, com jo mateix.
Un àlbum amb
10 tracks, el primer dels quals, Gutters Of Love, és un compendi
del que esmentava, guitarres brillants, melodies i harmonies celestials,
estructura que es repeteix en les següents, When It Breaks, Hold
You Back...o la CdD, You're Not Always On My Mind, publicada com a single
el 2019, a la tornada de la qual us convido a afegir-vos, ja veureu
que no us costarà gens:
And I'm, I'm, I'm missing you
I'm, I'm, I'm mising you
- QUIVERS. You're Not Always On My Mind. Golden Doubt (2021).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada