El post
d'avui de la secció del blog dedicada als grans artistes del rhythm
& blues dels anys 60 i 70, il·lustra com pocs la comunió entre el gospel
i el soul, no en va Sam Moore i Dave Prater, es
van iniciar en els cors religiosos de les seves comunitats, a Florida i Georgia
respectivament, abans que la casualitat unís els seus destins al King Of Hearts
Club de Miami per formar el duo SAM & DAVE.
Uns
cantants les prodigioses veus dels quals, unit a les seves enèrgiques
interpretacions, van cridar l'atenció de Jerry Wexler, el conegut
directiu d’Atlantis Records, que els va fitxar per la seva filial Stax
i va posar a la seva disposició les mítiques bandes de la casa, els seguidors
de la secció ja ho sabeu, Booker T. & The MG's (formació que incloïa
el compositor i guitarrista Steve Cropper) i els Memphis Horns,
per gravar temes, majoritàriament composats i produïts per Isaac Hayes i
David Porter, que els convertirien en paradigma del que es coneixeria
com a southern soul.
Un estil
amb el que, durant tres o quatre anys, van obtenir un gran èxit hits com
You Don't Know Like I Know, Hold On I'm Coming, You Got Me Hummin, Something
Is Wrong With My Baby però sobretot amb la CdD, Soul Man.
Una
cançó inspirada en els aldarulls protagonitzats pel Moviment pels Drets Civils
a Detroit, Michigan, l'any 1967 -en el que els activistes, emulant la historia
bíblica de la Pasqua, assenyalaven amb la paraula "soul" (ànima)
els edificis habitats per afro-americans que s'havien de respectar de la
destrucció- per cridar a presumir de ser un "home de (bona) ànima" i
lluitar per superar les pèssimes condicions de vida.
Un tema
que els donaria fama (en el seu moment i en versions posteriors com la del 1978
a càrrec de The Blues Brothers o la del 1986 pel mateix Moore amb Lou Reed) però no milloraria unes complicades relacions personals, agreujades
pel consum de drogues, el que, juntament amb la dissolució de l'associació Atlantic-Stax
que els privaria del recolzament de Hayes i companyia, l'any 1970 va acabar amb
a qui també es coneixia com a "Double Dynamite", amb
eventuals reagrupacions fins a la mort de Prater en un accident de trànsit el
1988.
A continuació, doncs, Sam & Dave interpretant un tema de Hayes i Porter, acompanyats en la gravació original per tot l'arsenal d'Stax Records, els MG's: el bateria Al Jackson, el baixista Donald "Duck" Dunn, els esmentats Cropper a la guitarra i Hayes al piano, amb l'excepció del mateix Booker T. Jones, i els Memphis Horns i en un directe en el que s'aprecia la química que, si més no, aconseguien a l'escenari, tot i què l'ensopit públic, majoritàriament blanc, sembla no copsar-ho gaire.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada