Limelight (Touché Amoré)

Als seguidors habituals us semblarà estranya la CdD d'avui, d'un estil gens habitual al blog. Es tracta dels TOUCHÉ AMORÉ, un quintet de post-hardcore de Los Angeles, Califòrnia, que, des del 2009, ha publicat cinc LP d'estudi, a més a més d'uns quants EP i directes com 10 Years/1000 Shows: Live at the Regent Theater (2018), gravat en el concert número mil, precisament a L.A., la seva ciutat natal. 

Una formació liderada pel cantant i compositor principal, Jeremy Bolm, molt ben secundat, actualment, pels abrasius guitarristes Clayton Stevens i Nick Steinhardt i la inesgotable secció rítmica integrada per Elliot Babin a la bateria i Tyler Kirby al baix, que practica un so agressiu i contundent, ideal per esvair-nos dels problemes que la maleïda pandèmia ens comporta. 

Uns àlbums interessants, al darrer dels quals, Lament (2020), la producció de Ross Robinson, conegut pel seu treball amb grups com Sepultura, Korn...o els navarresos Berri Txarrak ("Males notícies" en català), ha dut un plus de qualitat, a afegir a unes lletres més madures al voltant del dolor, la pèrdua de l'amistat o dels éssers estimats, l'empatia o l'esperança. 

Un disc gravat a The Bunker Studio, a Brooklyn, NY, que penso que pot agradar fins i tot a l'afeccionat a l'indie-rock més acèrrim, amb onze tracks en menys de 36 minuts, la majoria composicions punk, com la inicial Come Heroine, Reminders, una de les perles de l'àlbum, amb Julien Baker als cors, o Deflector, entre les que trobarem alguna balada com A Broadcast o A Forecast, de les que en destacaria el hit principal i CdD, Limelight, la única de durada superior als cinc minuts de la seva discografia, en la que participa com a coautor i, en el tram final, en la veu, enregistrada als Favorite Gentlemen Studios de Atlanta, Georgia, on resideix, Andy Hull, el cantant de Manchester Orchestra, dels qui parlarem la setmana que ve. 

 - TOUCHÉ AMORÉ. Limelight. Lament (2020).