Fantani (Amadou et Mariam)

Africana 16:

Amadou Bagayoko, cec des dels 16 anys per una cataracta congènita i Mariam Doumbia, invident també, des dels cinc, a conseqüència del xarampió, es van conèixer a l'Institut per a joves cecs de Malí, centre del que, amb el temps, ell n'acabaria sent director i ella professora de cant, i es van convertir en parella sentimental i -després d'uns anys en els que ell es va foguejar amb Les Ambassadeurs du Motel, l'orquestra  amb un conegut del blog, Salif Keïta, com a cantant (vegeu aquí)- també artística.

El seu estil sorgueix de la combinació  d'instruments de l'Àfrica Occidental com la kora, l’ngoni, el balafó o la percussió dogon amb actuals com la guitarra elèctrica, el piano o la trompeta i d'altres indrets com els violins sirians, els ney egipcis o les taules índies així com de la fusió dels ritmes tradicionals de la seva regió amb el blues i el rock, no en va el guitarrista és un gran admirador de Jimi Hendrix i de guitarristes britànics com Eric Clapton, David Gilmour o Jimmy Page. Un estil, anomenat per alguns  "afro-blues" amb el que van assolir un bon grapat de seguidors però, donades les escasses possibilitats de gravació al seu país, es van traslladar a la veïna Abidjan, Costa d'Ivori, on van editar diverses cassettes que van entusiasmar la nombrosa colònia maliana a França, a la capital de la qual van gravar CD's com Sou Ni Tile (1999) o Tje Ni Mousso (2000), aquell amb que jo els vaig conèixer, que van cridar l'atenció del famós músic Manu Chao, que els va produir Dimanche a Bamako (2006), l'àlbum que els donaria a conèixer i els portaria de gira arreu del mon, sovint compartint escenari amb estrelles com Coldpaly, U2 o Blur, amb el líder dels quals, Damon Albarn, participarien en el projecte Africa Express (2007), combo del que formaven part artistes com Tony Allen (el recentment traspassat bateria de Fela Kuti), Tinariwen o Rachid Taha. 
Una època gloriosa en la que van publicar discos com Welcome To Mali (2008), amb la participació del mateix Albarn , Keziah Jones, el cantant ivorià de reggae Tiken Jah Fakoly i el raper somalí K'Naan, o Folila (2012), gravat entre Bamako i Nova York, amb artistes com Toumani Diabaté, TV On The Radio, Santigold o Jake Shears (de Scissor Sisters) i van participar en esdeveniments com la cerimònia d'entrega del Premi Nobel de la Pau del 2009 o la presentació de la Copa del Mon de Futbol a Sudàfrica del 2010. Una època que va semblar entrar en hivernació durant dos o tres anys, de la que en van sortir amb el darrer àlbum publicat, La Confusion (2017), menys interessant del que triat per avui.

Em refereixo a l'esmentat Tje Ni Mousso que, en bambara, significa "L'home i la dona", un disc de 15 tracks en el que els teclats i diversos instruments de vent recolzen  la imponent veu de Doumbia i la guitarra espanyola de Manuel Soto, "Noly", aleshores component de Mártires del Compás, complementa la de Bagayoko, del que en resulta una emotiva barreja de tradició i modernitat, i del que, per a CdD, he triat la número 13, Fantani, al final de la qual, després d'un intens solo d'Amadou, la Mariam ens convida a unir-nos a la festa.

- AMADOU et MARIAM. Fantani. Tje Ni Mousso (2000).