divendres, 7 de gener del 2022

These Boots Are Made For Walkin' (Nancy Sinatra)

Sempre he pensat que a la NANCY SINATRA el seu cognom li va suposar alhora una oportunitat per introduir-se en el negoci musical com una pesada llosa per les continues comparacions en les que va estar sotmesa amb el seu pare, Frank Sinatra, qui, des d'un principi, li va recomanar que busqués el seu propi estil, mentre li posava al seu abast la discogràfica Reprise Records, de la que n'era propietari.

Una carrera que va començar dubitativament a l'ombra del seu progenitor però que va donar un tomb gràcies a un personatge transcendental, el compositor i productor Lee Hazlewood, qui li va canviar l'estil musical al mateix temps que la imatge, ara més madura i atractiva, i qui li va composar expressament un hit que la marcaria de per vida, These Boots Are Made For Walkin' (1966).

Un cançó que formaria part de l'LP Boots (1966), el més reeixit d'una discografia, sempre de la ma de Hazlewood, de la que en destacaria alguns com el segon, How Does That Grab You (1966), el tercer, Nancy In London (1966) o el cinquè, Sugar (1967), que li van donar tanta popularitat com per, seguint els passos del patriarca, participar en algunes pel·lícules de la mateixa productora familiar  fins a la meitat dels anys 70 en que, estrenada maternitat i per centrar-se en la cura dels seus fills, va abandonar l'activitat artística, a la que no retornaria fins més de 20 anys després.

I va ser amb One More Time (1995), el vuitè àlbum de la desena que va gravar en solitari, als que n'hem d'afegir tres de duets amb el mateix Hazlewood -amb qui mai no va perdre el contacte tot i el trasllat d'aquest a Suècia, on va viure una bona part dels anys 70-, Nancy And Lee (1968), Nancy And Lee Again (1972) i Nancy And Lee 3 (2004), el mateix any en el que va publicar el penúltim disc original -el darrer seria Shifting Gears (2013), l'únic sense el seu mentor, traspassat el 2007 a conseqüència d'un càncer renal-, l'homònim Nancy Sinatra (2004), en el que va contar amb la col·laboració d'admiradors seus i que els seguidors del blog coneixeu bé, com U2, Sonic Youth, Jon Spencer, Calexico, Jarvis Cocker (de Pulp) o Steven Van Zandt, "Little Steven", el guitarrista de la E Street Band de Bruce Springsteen, cada un dels quals va composar un tema per a ella.

Conscient de que la majoria de joves lectors d'aquest post no haureu ni sentit a parlar de la filla primogènita de qui tots coneixem com "la Veu", us proposo escoltar detingudament el disc recopilatori editat fa només uns mesos, Start Walkin' 1965-1976 (2021), en el que, en format CD o doble vinil, trobareu 23 tracks triades de la seva discografia pretèrita, ja sigui en solitari, com la inicial Bang Bang (My Baby Shot Me Down), una ensopida versió del tema que Sonny Bono va composar per a la seva esposa Cher; la històrica These Boots..., Sugar Town, How Does That Grab You, Darlin; Friday's Child, You Only Live Twice -de la banda sonora de la famosa pel·lícula homònima de James Bond, l'agent 007 (Lewis Gilbert, 1967)- o formant duet amb Hazlewwod com Some Velvet Morning, Lady Bird, Jackson, Paris Summer, Down From Dover, una versió de la famosa cantant de country Dolly Parton, o la que tanca la selecció, (L'été Indien) Indian Summer.

Una col·lecció a la que només hi trobo a faltar la que seria la cirereta del pastís, Somethin' Stupid, la versió del tema de Carson Parks (que podeu escoltar aquí), l'absència de la qual ho jutifica el que la gravació s'hauria d'acreditar ni més ni menys que a Frank i Nancy Sinatra.

Si heu llegit fins aquí no cal que us digui quina és la CdD escollida per avui, un tema molt representatiu de l'empoderament femení (quan aquest terme encara no s'havia fet popular), fins i tot amb trets sadomasquistes quan, després d'anunciar inocentment a la seva infidel parella que "aquestes botes estan fetes per a caminar", li deixa anar "One of these days these boots are gonna walk all over you" (un dia d'aquest aquestes botes caminaran per sobre teu), amenaça que s'accentuava per la posada en escena vestida amb una suggeridora minifaldilla i botes de cuir, que va representar tota una fita eròtica en el seu moment.

 - NANCY SINATRA. These Boots Are Made For Walkin'. Boots (1966)/Start Walkin' 1965-1976 (2021).

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada