Sempre he
pensat que a la NANCY SINATRA el seu cognom li va suposar alhora una
oportunitat per introduir-se en el negoci musical com una pesada llosa per les
continues comparacions en les que va estar sotmesa amb el seu pare, Frank
Sinatra, qui, des d'un principi, li va recomanar que busqués el seu propi
estil, mentre li posava al seu abast la discogràfica Reprise Records, de
la que n'era propietari.
Una carrera
que va començar dubitativament a l'ombra del seu progenitor però que va donar
un tomb gràcies a un personatge transcendental, el compositor i productor Lee
Hazlewood, qui li va canviar l'estil musical al mateix temps que la imatge,
ara més madura i atractiva, i qui li va composar expressament un hit que
la marcaria de per vida, These Boots Are Made For Walkin' (1966).
Un cançó que
formaria part de l'LP Boots (1966), el més reeixit d'una discografia,
sempre de la ma de Hazlewood, de la que en destacaria alguns com el segon, How
Does That Grab You (1966), el tercer, Nancy In London (1966) o el
cinquè, Sugar (1967), que li van donar tanta popularitat com per,
seguint els passos del patriarca, participar en algunes pel·lícules de la
mateixa productora familiar fins a la meitat dels anys 70 en que,
estrenada maternitat i per centrar-se en la cura dels seus fills, va abandonar
l'activitat artística, a la que no retornaria fins més de 20 anys després.
I
va ser amb One More Time (1995), el vuitè àlbum de la desena
que va gravar en solitari, als que n'hem d'afegir tres de duets amb el
mateix Hazlewood -amb qui mai no va perdre el contacte tot i el trasllat
d'aquest a Suècia, on va viure una bona part dels anys 70-, Nancy And Lee
(1968), Nancy And Lee Again (1972) i Nancy And Lee 3 (2004), el
mateix any en el que va publicar el penúltim disc original -el darrer seria Shifting
Gears (2013), l'únic sense el seu mentor, traspassat el 2007 a conseqüència
d'un càncer renal-, l'homònim Nancy Sinatra (2004), en el que va contar
amb la col·laboració d'admiradors seus i que els seguidors del blog
coneixeu bé, com U2, Sonic Youth, Jon Spencer, Calexico,
Jarvis Cocker (de Pulp) o Steven Van Zandt, "Little
Steven", el guitarrista de la E Street Band de Bruce Springsteen,
cada un dels quals va composar un tema per a ella.
Conscient de
que la majoria de joves lectors d'aquest post no haureu ni sentit a parlar de
la filla primogènita de qui tots coneixem com "la Veu", us proposo
escoltar detingudament el disc recopilatori editat fa només uns mesos, Start
Walkin' 1965-1976 (2021), en el que, en format CD o doble vinil, trobareu
23 tracks triades de la seva discografia pretèrita, ja sigui en
solitari, com la inicial Bang Bang (My Baby Shot Me Down), una ensopida
versió del tema que Sonny Bono va composar per a la seva esposa Cher;
la històrica These Boots..., Sugar Town, How Does That Grab You, Darlin;
Friday's Child, You Only Live Twice -de la banda sonora de la
famosa pel·lícula homònima de James Bond, l'agent 007 (Lewis
Gilbert, 1967)- o formant duet amb Hazlewwod com Some Velvet
Morning, Lady Bird, Jackson, Paris Summer, Down From Dover, una versió de
la famosa cantant de country Dolly Parton, o la que tanca la
selecció, (L'été Indien) Indian Summer.
Una
col·lecció a la que només hi trobo a faltar la que seria la cirereta del
pastís, Somethin' Stupid, la versió del tema de Carson Parks (que
podeu escoltar aquí), l'absència de la qual ho jutifica el que la gravació
s'hauria d'acreditar ni més ni menys que a Frank i Nancy Sinatra.
Si heu
llegit fins aquí no cal que us digui quina és la CdD escollida per avui, un
tema molt representatiu de l'empoderament femení (quan aquest terme encara no
s'havia fet popular), fins i tot amb trets sadomasquistes quan, després
d'anunciar inocentment a la seva infidel parella que "aquestes botes estan
fetes per a caminar", li deixa anar "One of these days these boots
are gonna walk all over you" (un dia d'aquest aquestes botes caminaran
per sobre teu), amenaça que s'accentuava per la posada en escena vestida amb
una suggeridora minifaldilla i botes de cuir, que va representar tota una fita
eròtica en el seu moment.
- NANCY SINATRA. These Boots Are Made For Walkin'. Boots (1966)/Start Walkin' 1965-1976 (2021).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada