Scratchcard Lanyard (Dry Cleaning)

 

La trobada casual per actuar en un karaoke de tres amics londinencs, el guitarrista Tom Dowse, el baixista Lewis Maynard i el bateria Nick Buxton, va donar lloc a un inesperat projecte per al que van reclutar Florence Shaw, professora universitària, i artista visual, amiga del primer, a la que van convèncer assegurant-li que la seva tasca vocal es limitaria als recitats.

I, efectivament, l’spoken-word amb el que Flo s’expressa amb particular desgana, és una característica dels DRY CLEANING, així com el captivador so noise-rock amb uns riff de guitarra i una línia de baix molt marcada, amb els que es combina, del que en resulta l’enèsima revitalització del post-punk.

Un quartet que, després de causar sensació amb dos interessants EP, Sweet Princess -en referència a la aleshores futura Duquessa de Sussex, a qui caricaturitza en el single de debut Magic Of Meghan- i Boundary Road Snacks And Drinks (2019), han debutat en format llarg, de la mà de la discogràfica 4AD, amb un dels àlbums que més m’agrada del que portem d’any, New Long Leg (2021).

Un disc produït per John Parish, a qui els seguidors del blog coneixeu pels seus treballs amb P.J. Harvey i altres, amb 10 tracks de ritmes prou variats en les que la frontgirl expressa amb lletres satíriques i surrealistes, majoritàriament incomprensibles per a l’oient, fins i tot natiu de parla anglesa, la seva pròpia visió de la música i del mon. 

Una obra tan fosca i inquietant com addictiva a partir dels tres temes inicials, Scratchcard Lanyard, Unsmart Lady i Strong Feelings, el primer dels qual he triat com a carta de presentació  per a la CdD d’avui.

 

- DRY CLEANING. Scratchcard Lanyard. New Long Leg (2021).