Priest (Judy Collins)

"A propòsit de Leonard Cohen-10":

El post d'avui "a propòsit de Leonard Cohen" és un tema que, curiosament, mai no va gravar el seu autor, i del que en gaudirem en dues versions absolutament contraposades.

La primera és en la veu de JUDY COLLINS, l'artista nascuda a Seattle, Washington, però criada a Denver, Colorado, on als 13 anys anava per a brillant concertista de piano, fins que el descobriment de músics con Woody Guthrie o Pete Seeger, per a desgrat de la seva professora, Antonia Louisa Brico, la va fer orientar cap a l'incipient folk-rock, però que, amb l'arribada a Nova York, després de passar per Connecticut, on va anar a treballar el seu marit, i entrar en contacte amb l'ambient de Greenwich Village, es va produir un canvi notable a partir del seu cinquè LP, In My Life (1966), en el que, a més a més del tema homònim de The Beatles, (vegeu aquí) n'interpretava d'altres compositors com Donovan, Randy Newman, Jacques Brel i dues de Leonard Cohen, un any abans del debut d'aquest, entre elles, us en recordeu?...Suzanne (vegeu aquí).

El primer èxit d'una carrera de la que en destacaria altres àlbums, tots de la primera època, com Wildflowers (1967), sobre el que m'estendré posteriorment; Who Knows Where The Time Goes (1968) -enregistrat en col·laboració amb Stephen Stills, de qui seria parella sentimental i la batejaria amb un nom que acabaria amb una composició seva de l'homònim debut de Crosby, Stills & Nash (1968), Suite: Judy Blue Eyes- amb una altra versió del cantautor canadenc, aquesta vegada de Bird On The Wire (aquí); i Judith (1975), el del deu hit més reeixit, la interpretació del tema Send In The Clowns (aquí), composat per Stephen Sondheim per a un musical de Broadway.

Una carrera que va perdre pistonada als anys 80 però que, fruit de la seva versatilitat, amb gustos eclèctics que van del folk al pop-rock, al gospel o als estandarts musicals, amb més de 40 àlbums originals, a més a més de mitja dotzena de directes i recopilacions, s'ha mantingut viva fins a l'actualitat. Una activitat que ha compaginat amb diverses novel·les sobre temes que l'han tocat de prop, siguin malalties físiques (ella mateixa va patir la pòlio a la infància i la tuberculosi a la joventut) o psíquiques com la bulímia que va experimentar a l'abandonar el tabac, l'alcoholisme o la depressió, de les que va recaure quan el suïcidi del seu únic fill, Clark, fruït del seu primer matrimoni amb Peter Taylor.

Però, com aquesta sèrie d'articles va sobre el de Mont-real, tornem a l'esmentat Wildflowers, un d'aquells discos fonamentals de "dones folkies de cabells llargs" de la època, com Joan Baez o Joni Mitchell, amb 10 tracks, quatre d'autoria pròpia, com Since You've Asked, dos de la Mitchell, un dels quals, Both Sides Now, va ser un altre èxit aclaparador, una de Jacques Brel i dos, com no?, de Leonard Cohen, entre elles la CdD d'avui.

Un LP produït per Mark Abramson, amb magnífics arranjaments orquestrals de Joshua Rifkin, a excepció precisament d'aquesta, en la que ho fan Robert Sylvester i Robert Dennis. Un tema, Priest, en el que l'autor torna a un dels seus temes preferits, la dificultat de compaginar l'amor diví amb el terrenal. Una cançó de la que en podeu gaudir en la meravellosa veu de la Collins i comparar-la amb la irreconeixible versió, amb el títol en castellà de Sacerdotes, que en va fer Enrique Morente (vegeu aquí) en el mític Omega (1996). 

- JUDY COLLINS. Priest. Wildflowers (1967)/ENRIQUE MORENTE. Sacerdotes. Omega (1996).