Els amics de la infància Evan
Stephens Hall i Zack Levine, com a cantautor i bateria,
respectivament, acompanyats d'altres membres que han anat variant en el temps,
van crear a Montclair, New Jersey, la banda d’indie-rock PINEGROVE,
el nom de la qual fa referència a un indret a prop de la Universitat a la que anava
el primer, amb una "pineda" que, vista en perspectiva, presenta la
forma geomètrica quadricular que tant ha influït en la iconografia de les
caràtules dels seus discos.
Després d'un LP, Meridian
(2012) i tres EP, Mixtape One (2010), & (2013) i Mixtape
Two (2014), que tanmateix es poden trobar en la recopilació Everything
So Far (2014), no va ser fins amb el segon àlbum, Cardinal (2016)
que van aconseguir certa notorietat i, sobretot, un nombrós grup de seguidors
incondicionals (fans) que s'anomenen a si mateixos "Pineuts"
-i que sovint es tatuen el símbol ¨&¨, conegut com "amperland"
i equivalent en anglès a "and", i en català a la conjunció
"i", al que es refereixen com al "símbol de la
pineda"- però, quan la seva carrera semblava ben encaminada i amb un
tercer disc i una gira a punt, una denúncia anònima al líder amb acusacions de
coacció sexual, es diu que no gaire fonamentades, en ple moviment #MeeToo, va obligar a ajornar qualsevol
activitat durant un any, el temps que es va trigar a obtenir una
resolució amb la intervenció d'un mediador privat.
No cal dir que recuperar la
confiança dels "pineuts" i dels aficionats en general els ha
costat el seu, i més tenint en conte que Hall es caracteritzava per un
tarannà progressista amb compromís social, com demostra el fet de donar tots
els beneficis del seu directe Elsewhere (2017), publicat precisament el
dia que Donald Trump va prendre possessió de la Presidència dels Estats
Units, a la ONG Southern Poverty Law Center (SPLC) en defensa dels
drets civils, però amb la qualitat de la seva obra posterior, Skylight
(2018) i Marigold (2020), sempre fidels al seu estil, entre l’alt-country
i l’emo-rock, ho estan aconseguint tot i què amb una sensació ambivalent
en molts d'ells.
Per la meva part hi voldria
contribuir modestament amb la CdD d'avui, un tema del seu darrer disc, 11:11
(2022), gravat en part als Levon Helm Studios, el nom del bateria dels
mítics The Band, a Woodstock, NY, co-produit, com tots els anteriors,
per Sam Skinner i el mateix Hall i mesclat des de Seattle, Oregó, per un
altre conegut nostre, Chris Walla, de Death Cab For Cutie (DCFC).
Un àlbum en el que, a la guitarra-baix-bateria habituals, a més a més de
l'esmentat multiinstrumentista Skinner i Doug Hall, el pare de Evan
Stephen, als teclats, hi han incorporat instruments com el banjo o la steel-pedal
guitar, amb el que obtenen un so que ens evoca a bandes que els
seguidors del blog coneixeu prou bé com els esmentats DCFC, Wilco,
Built To Spill o My Morning Jacket.
Un LP amb una caràtula
geomètrica amb els colors verds de la natura i un títol palíndrom, o capicua,
farcit de mitjos temps, des de l'inicial Habitat, a mode de llarga introducció,
amb temes al voltant del medi ambient com Alaska, Orange (el
color del cel d'Oregó a causa d'un incendi forestal), Flora... o altres
problemes contemporanis, com Respirate (sobre la pandèmia de la
Covid-19) o la CdD, Cyclone, que podeu escoltar en la versió original
del disc i en un directe de poca qualitat, que he afegit només per a que el hi veieu
les cares.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada