divendres, 1 de juliol del 2022

Cyclone (Pinegrove)

 

Els amics de la infància Evan Stephens Hall i Zack Levine, com a cantautor i bateria, respectivament, acompanyats d'altres membres que han anat variant en el temps, van crear a Montclair, New Jersey, la banda d’indie-rock PINEGROVE, el nom de la qual fa referència a un indret a prop de la Universitat a la que anava el primer, amb una "pineda" que, vista en perspectiva, presenta la forma geomètrica quadricular que tant ha influït en la iconografia de les caràtules dels seus discos.

Després d'un LP, Meridian (2012) i tres EP, Mixtape One (2010), & (2013) i Mixtape Two (2014), que tanmateix es poden trobar en la recopilació Everything So Far (2014), no va ser fins amb el segon àlbum, Cardinal (2016) que van aconseguir certa notorietat i, sobretot, un nombrós grup de seguidors incondicionals (fans) que s'anomenen a si mateixos "Pineuts" -i que sovint es tatuen el símbol ¨&¨, conegut com "amperland" i equivalent en anglès a "and", i en català a la conjunció "i", al que es refereixen com al "símbol de la pineda"- però, quan la seva carrera semblava ben encaminada i amb un tercer disc i una gira a punt, una denúncia anònima al líder amb acusacions de coacció sexual, es diu que no gaire fonamentades, en ple moviment  #MeeToo, va obligar a ajornar qualsevol activitat durant un any, el temps que es va trigar a obtenir una resolució amb la intervenció d'un mediador privat.

No cal dir que recuperar la confiança dels "pineuts" i dels aficionats en general els ha costat el seu, i més tenint en conte que Hall es caracteritzava per un tarannà progressista amb compromís social, com demostra el fet de donar tots els beneficis del seu directe Elsewhere (2017), publicat precisament el dia que Donald Trump va prendre possessió de la Presidència dels Estats Units, a la ONG Southern Poverty Law Center (SPLC) en defensa dels drets civils, però amb la qualitat de la seva obra posterior, Skylight (2018) i Marigold (2020), sempre fidels al seu estil, entre l’alt-country i l’emo-rock, ho estan aconseguint tot i què amb una sensació ambivalent en molts d'ells.

Per la meva part hi voldria contribuir modestament amb la CdD d'avui, un tema del seu darrer disc, 11:11 (2022), gravat en part als Levon Helm Studios, el nom del bateria dels mítics The Band, a Woodstock, NY, co-produit, com tots els anteriors, per Sam Skinner i el mateix Hall i mesclat des de Seattle, Oregó, per un altre conegut nostre, Chris Walla, de Death Cab For Cutie (DCFC). Un àlbum en el que, a la guitarra-baix-bateria habituals, a més a més de l'esmentat multiinstrumentista Skinner i Doug Hall, el pare de Evan Stephen, als teclats, hi han incorporat instruments com el banjo o la steel-pedal guitar, amb el que obtenen un so que ens evoca a bandes que els seguidors del blog coneixeu prou bé com els esmentats DCFC, Wilco, Built To Spill o My Morning Jacket.

Un LP amb una caràtula geomètrica amb els colors verds de la natura i un títol palíndrom, o capicua, farcit de mitjos temps, des de l'inicial Habitat, a mode de llarga introducció, amb temes al voltant del medi ambient com Alaska, Orange (el color del cel d'Oregó a causa d'un incendi forestal), Flora... o altres problemes contemporanis, com Respirate (sobre la pandèmia de la Covid-19) o la CdD, Cyclone, que podeu escoltar en la versió original del disc i en un directe de poca qualitat, que he afegit només per a que el hi veieu les cares.

 - PINEGROVE.  Cyclone. 11:11 (2022).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada