AMERICAN MUSIC CLUB va ser una banda d’indie-rock
de San Francisco, Califòrnia, liderada pel compositor i cantant Mark Eitzel, acompannyt
d’un seguit de músics que, a excepció del fidel guitarrista Mark Pankler,
aka Vudi, van anar canviant durant la seva existència.
Una carrera que comprèn dues etapes,
la que va des del 1983 al 1995, en la que van publicar 7 LP, dels que en
destacaria el tercer, California (1988), molt ben valorat per la
crítica, més a Europa que als seus USA natals, tot sigui dit, reconeixement que
va anat minvant del cinquè, Everclear (1991), al setè, San Francisco
(1994), el que va comportar la primera dissolució del grup, ja molt tocat per
l'actitud d’Eitzel, convertit tanmateix en el seu primer enemic, degut als
seus problemes amb l’alcohol, iniciats a l’adolescència.
Un trencament que va donar lloc a
una carrera en solitari amb discos com Watt Silver Lining (1996) o West
(1997), amb la participació de Peter Buck, el guitarrista de REM,
amb un escàs ressò, pel que va decidir reagrupar l’AMC, publicant un parell
d’àlbums més, Love Songs For Patriots (2004) i The Golden Age
(2008), amb uns resultats artístic i comercial inversament proporcionals, com
ha estat durant tota la existència de la banda, que podem donar per acabada des
del 2010, tot i què Eitzel, com a solista ha editat mitja dotzena d’LP més amb
idèntic fruit.
Una clara injustícia que, des
d’aquest humil blog, voldríem contribuir a reparar, reconeixent la
influència que aquesta barreja d’estils americans com el folk, el country,
el rock, el punk, així com el jazz i el lounge, ha
exercit en generacions posteriors, arribant a ser pioners d’un estil conegut
com slowcore, antítesi de la desmesura del grunge, l’imperant en
aquell moment.
Una obra tan bonica com inquietant
en la que la meravellosa, fins i tot en els moments més caòtics, guitarra de
Vudi embolcalla les lletres introspectives de l’erràtic i autodestructiu vocalista,
consumit per la seva addicció.
Com a CdD he triat un tema de l’esmentat California, el disc amb el que, com he dit abans, llanguien al seu país mentre obtenien a Europa la consideració de «grup de culte». Un àlbum musicalment auster que s’inicia amb les notes de pedal steel guitar de Firefly, seguida d’onze eclèctics tracks més que van del country al punk, amb predomini d’himnes confessionals com Pale Skinny Girl, Blue And Grey Shirt (la primera de les moltes cròniques sobre amics morts a causa de la SIDA) o , seqüenciada en el número 10, aquesta història d’amor trencat, anomenada Western Sky, que us convido a escoltat tot seguit, en la versió original del disc i en un més que entranyable directe.
- AMERICAN MUSIC CLUB. Western Sky. California (1988).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada