A propòsit de...Ramón Rodríguez-1:
Aquest
quatrimestre dedicarem una petita sèrie de post al cantautor
de Maresme Ramón Rodríguez però, al contrari de les que l'han precedit,
ho farem en ordre cronològic invers, així, la CdD d'avui serà de MOURN,
la banda liderada per la seva filla, Jazz Rodríguez i la seva amiga,
alhora compositora, guitarrista i cantant Carla Pérez, completada
inicialment amb la germana petita de la primera, Leia Rodríguez -que, sense
abandonar el grup, acaba d'iniciar una aventura solista amb el nom artístic de Leia
Destruye-, al baix, i Antonio Postius a la bateria.
Un quartet de menors d'edat
que, en només 48 hores i un pressupost de 400 €, van gravar l'homònim Mourn (2014),
produït per Lluís Cots, el bateria de Madee, amb el que van
obtenir un enorme resó a nivell internacional que els va permetre actuar en
diversos països d'Europa, el Japó i els USA, on van fitxar amb la discogràfica Subterfuge.
Una companyia amb la que han
publicat els següents Ha, Ha, He (2016) i Sorpresa Familia (2018)
mentre anaven aflorant discrepàncies que van acabar amb la substitució del
bateria per Victor Pelusa, amb una significativa millora en
l'aspecte personal, així com artístic, el que ha quedat palès en el darrer
àlbum, Self Worth (2020).
Un disc en el que, mantenint
la vital combinació de guitarres i veus, hereva de l’indie-rock dels
90 que les caracteritza, Carla i Jazz demostren una maduresa impròpia
d'unes post-adolescents amb un missatge, tal com indica el títol
(Autoestima) d'empoderament feminista, ja insinuat en la obra pretèrita, per
evitar resignar-se i trencar amb les relacions tòxiques. Unes lletres en gran
part autobiogràfiques, amb un punt d'ironia que, tot i què interpretades en
anglès -idioma amb el que afirmen sentir menys vergonya d'expressar els seus
sentiments-, les farà assequibles al públic, eminentment jove, al que van
destinades.
Dotze tracks fresques
i vitals en les que aborden el patriarcat (Men), la misogínia (Apathy)
o la incertesa d'un futur que les aboqui al fracàs...i decepcioni els seus
pares, en aquesta This Feeling Is Disgusting que he triat com a CdD
d'avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada