Here/Cut Your Hair (Pavement)

Berman/Malkmus 2:

En el segon post de la sèrie dedicada a David Berman i Stephen Malkmus recordarem a PAVEMENT, el projecte paral·lel del segon que esdevindria un referent del rock underground  americà dels anys 90.

Un grup format a Stockton, Califòrnia, per Malkmus i el seu amic, tanmateix guitarrista i cantant Scott Kannberg, aka Spiral Stairs, complementat en els inicis pel bateria Gary Young, despatxat pel seu erràtic comportament derivat dels seus problemes amb l’alcohol, pel baixista Mark Ibold, el percussionista Bob Nastanovich, un altre membre inicial dels Silver Jews (vegeu aquí) i per Steve West, el substitut de Young.

Un quintet que, en els seus deu anys d’existència, va publicar 9 EP i 5 LP, que els convertirien en un referent per aquells artistes fidels als seus principis de rebutjar els “cants de sirena” de grans companyies discogràfiques per gravar en segells independents durant tota la seva carrera, un paradigma de l’indie-rock, un estil recurrent a la CdD.

Una obra amb la que, sobretot pels dos primers àlbums, Slanted And Enchanted (1992) i Crooked Rain, Crooked Rain (1994), van obtenir el reconeixement unànime de la premsa musical, el que no els va moure un bri del circuït alternatiu, assolint així, per a la història, la consideració de “grup de culte”, un concepte també prou conegut pels seguidors del blog.

Un disc de debut, titulat com un dibuix de David Berman i gravat pels tres primers membres esmentats al garatge de Young, al més pur estil DIY, amb un resultat tan lo-fi com era d’esperar, en el que el noise-rock de guitarres dissonants i estructures desballestades s’alterna amb unes melodies molt curoses i unes lletres tan críptiques con sarcàstiques que Malkmus interpreta amb la seva lànguida i característica veu.  Un LP amb temes imperibles com Summer Babe (Winter Version), In The Mouth A Desert o Loretta Scars però del que em quedo com a CdD amb el novè, Here, una malenconiosa balada, estil excepcional en aquell àlbum però que tindria continuïtat en els següents, en la que l’autor confessa “estar vestit per a l’èxit, però aquest mai no arriba”.

Una CdD que, excepcionalment, compartirà espai amb una altra del segon disc, gravat amb la formació definitiva de la banda i amb condicions més professionals que eliminen el misteri però mantenen l’esperit del primer, al temps de fer-lo més assequible i atractiu. Un dels discos més influents de la seva època, del que us recomano temes com Silence Kit (amb l’error tipogràfic de la “t” per la “d”), Gold Soundz o Range Life, en el que llancen mordaces diatribes contra els Smashing Pumpkins i els Stone Temple Pilots però, sobretot, de la segona CdD d’avui, el més semblant a un hit en tota la seva carrera. Una crítica a la importància del look en el mon de la industria musical, titulat Cut Your Hair (Talla’t el cabell), de la que podeu gaudir en el vídeo en el que els membres de la banda van passant per cal barber.

Dos àlbums a partir dels quals van introduir alguns canvis conceptuals, incorporant diversos estils que els van desvirtuar, el que, unit a concerts decebedors que van irritar als seus fans i la fragmentació dels membres buscant alternatives a la tirania de Malkmus -qui, després de Wowee Zowee (1995) i Brighten The Corners (1997), acapararia tota l’autoria del darrer, Terror Twilight (1999)- acabaria amb la banda.

Una separació que donaria lloc a una més que interessant carrera de Stephen Malkmus, activa fins a l’actualitat i que repassarem en futurs post de la sèrie, interrompuda per alguna ocasional reagrupació, com la que els va portar a Barcelona, al Festival Primavera Sound del 2010, al que havien de tornar l’any passat, ajornat a aquest 2021 amb motiu de la pandèmia de la Covid-19.         

- PAVEMENT. Here. Slanted And Enchanted (1992)/Cut Your Hair. Crooked Rain, Crooked Rain (1994).