L'estranya parella (La bella i la bèstia) - 3:
Quan gairebé ningú no ho esperàvem, als 14 anys de la publicació del seu darrer disc en solitari després de la etapa amb Belle & Sebastian (vegeu aquí), i deu des del tercer en col·laboració amb Mark Lanegan -"l'estranya parella" que dona nom a aquesta sèrie de post (vegeu aquí i aquí)- fa uns mesos ISOBEL CAMPBELL va llançar un àlbum, There Is No Other... (2020), que considero entre els millors de la seva discografia.
Una obra composada fa uns cinc anys, la publicació de la qual s'ha demorat per la burocràcia derivada de la fallida de la discogràfica que l'havia d'editar, gravada a Los Angeles, Califòrnia, on resideix actualment, i co-produïda amb el seu espòs, el bateria Chris Szczech.
Tretze tracks on predominen gemmes
de pop-folk en els que la fràgil veu de la de Glasgow és embolcallada per una
guitarra acústica de tons crepusculars i uns exquisits arranjaments de teclats,
corda i percussió que ens evoquen la escena del barri angelí de Laurel Canyon
dels anys 60 però que s'obre a altres estils com la bossa nova, el country, el
soul i el pop psicodèlic, tan ben representat a la caràtula del disc, obra de
Luke Insect, amb aquests aires sixties a l'estil de la chançon francesa de la
mateixa dècada.
Un àlbum
que s'inicia amb un himne a la seva ciutat d'acollida, City Of Angels, seguit
d'una singular versió electro-pop del clàssic Running Down A Dream, de TomPetty, per arribar al zenit cap a la meitat, amb Ant Life i tres temes
consecutius excepcionals que, escoltats d'una tirada, us deixaran hipnotitzats,
The Heart Of It All, Hey World (amb l'aportació vocal de Tracy Nelson en pla
gospel) i The National Bird Of India, la CdD, en la que la veu xiuxiuejada a
cau d'orella de Campbell s'esvaeix entre el ritme relaxat del baix elèctric i
les cordes, amb inflexions hindús, fantàsticament arranjades per Nina Violet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada