17 Again (Eurythmics)

 

A propòsit dels Eurythmics-2:

Com avançava (vegeu aquí) al primer post A propòsit de..., després d'un debut poc valorat amb In The Garden (1981), a partir de l'èxit descomunal del seu segon disc, Sweet Dreams (Are Made Of This) (1983), amb hits tan destacats com l'homònim o Love Is A Stranger, la carrera dels EURYTHMICS va ser una autèntica voràgine, publicant fins a vuit àlbums en vuit anys, farcits de temes que els seguidors del blog recordareu, com Touch (1983), el de Here Comes The Rain Again; Be Yourself Tonight (1985), el de There Must Be An Angel o Sister Are Doin' It For Themselves (un duet amb ni més ni menys que Aretha Franklin); Revenge (1986), el de Thorn In My Side, When Tomorrow Come i The Miracle Of Love i dos més amb els que van mantenir més popularitat a la seva Gran Bretanya natal que no als USA, Savage (1987) i We Too Are One (1989).

I el resultat, prou previsible després d'interminables gires per presentar-los arreu del mon, va ser un esgotament físic i mental que els va portar a emprendre carreres en solitari, Dave Stewart amb un parell d'àlbums liderant The Spiritual Cowboys i mitja dotzena més en solitari, però sobretot com a productor i compositor de BSO de pel·lícules i Annie Lennox, a més a més d'aprofitar per ser mare i algun tempteig ("pinito" en castellà) cinematogràfic més aviat decebedor, amb una trajectòria solista molt més reeixida, a la que dedicarem un tercer article d'aquesta sèrie.

Per a sorpresa dels seus antics seguidors, deu anys després van publicar el que podem considerar el cant del cigne del duo, Peace (1999), un disc en el que deixen una mica de banda el synth-pop que els enlairà a favor de balades amb càlids i complexos arranjaments orquestrals. Un àlbum conceptual, el títol del qual (Pau) reflecteix la seva preocupació pels conflictes del mon, els beneficis de la gira arreu del qual, Peacetour, van donar íntegrament a les ONG Greenpeace i Amnistia internacional.

Onze tracks molt ben cohesionades, majoritàriament migtempos en les que predomina l'extraordinari lliurament vocal d'una Annie en el seu millor moment, de les que en destacaria algunes com I Saved The World Today, Beautiful Child o Anything But Strong, entre les que se'n intercalen dues, Power To The Meek i I Want It All, que ajuden a mantenir l'interès d'aquells seguidors que esperaven la continuació d'aquell enèrgic so, mescla de techno, rock i soul, que els va fer icònics.

Com a CdD he triat la que enceta l'LP, 17 Again, una reflexió nostàlgica sobre la joventut i la innocència perdudes, la tornada de la qual, Feels like I'm seventeen (En sento com si en tornés a tenir 17), mostra el desig de reviure aquells moments malgrat les desil·lusions que inevitablement acompanyen el pas a la maduresa, al temps que suposa una meditació sobre la recerca constant d'aprendre i buscar el significat d'un món canviant.

Un tema extraordinari, al final del qual, tancant un cercle musical però també personal, s'espolsen els fantasmes del passat fent una referència explícita al seu mític Sweet Dreams...

- EURYTHMICS. 17 Again. Peace (1999).