A l'hora de començar a embrutar el "full en blanc" del que n'ha
de resultar aquest post me'n he adonat de la poca rellevància que
ha tingut el "rock dur", si voleu hard-rock en anglès,
en els 625 publicats anteriorment al blog, però m'ha vingut de gust
oferir-vos-en un tast, sobretot per recordar la CdD d'avui.
És el tema més conegut de la banda californiana VAN HALEN, la dels germans oriünds de Nimega (Països Baixos) Alex, bateria, i Eddie
van Halen, virtuós guitarrista que destacaria per una tècnica anomenada
"tapping" (en la que utilitza les dues mans al pal) que, des
dels debut el 1978 fins a la mort d'aquest el 2020 a conseqüència d'un càncer
de gola, als 65 anys, van publicar una dotzena d'àlbums, els més reeixits dels
quals van ser el primer, l'homònim Van Halen (1978), el
d'un dels seus hits més coneguts, Runnin' With The Devil (vegeu
aquí), i el sisè, 1984 (1984).
El cim d'una carrera a partir del qual aflorarien les diferències
artístiques entre el guitarrista i l'estrafolari vocalista David Lee Roth,
que deixaria el grup (al que tornaria el 2007) per iniciar una també
interessant carrera en solitari, essent substituït primer per Sammy Hagar,
abans cantant de Montrose, donant lloc a una època encara més comercial
de la banda, clarament orientada cap a l'AOR (Adult Oriented Rock),
coneguda pels seus fans com la "Van Hagar" i, posterior i més
breument, per Gary Cherone.
Com us podeu imaginar, el tema d'avui és de l'icònic disc abans esmentat,
el nom del qual figura a la caràtula en números romans com MCMLXXXIV,
en el que, per decisió del productor Ted Templeman i del mateix Eddie
van Halen, i en contra del més "purista" Lee Roth, els teclats van
prendre protagonisme a les guitarres, amb un resultat farcit de hits com
Panama o Hot For Teacher però en el que destaca la segona de les
seves nou tracks.
Acreditada al quartet, que completa el baixista Michael Anthony,
s'inicia amb un riff de sintetitzador, concretament d'un Oberheim
OB-Xa, interpretat pel guitarrista qui, al solo amb aquest
instrument n'hi afegiria un altre, inevitable, a les sis cordes i
que, ben mirada, potser no és tan hard-rock com pop o, si més no,
glam-rock, no creieu?
Una cançó atemporal de la que, tot seguit, en podeu gaudir en el videoclip
dirigit per Pete Angelus i el mateix Lee Roth, amb una lletra, escrita
per aquest, amb un clar missatge optimista i motivador que convida, en el més
pur sentit "roquer", a fer front als desafiaments i aprofitar les
oportunitats que ens dóna la vida, prenent riscos si cal, amb aquest
imperatiu tan intrèpid de "hauries de saltar, salta!"...Jump.
Might as well jump (jump)
Go ahead and jump
Get it in, jump (jump)
Go ahead and jump
Jump, jump, jump, jump
- VAN HALEN. Jump. 1984 (1984).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada