Demà està programat al Palau Sant Jordi de Barcelona, on
presentaran el seu quinzè i darrer disc, Memento Mori
(2023), un concert dels DEPECHE MODE, el grup creat a Essex, Anglaterra,
a començament dels anys 80 pels teclistes Vince Clarke, compositor
principal, Andrew Fletcher i Martin Gore, i el cantant David Gahan,
considerat com un dels més importants de música electrònica.
Un quartet aclamat amb el seu àlbum de debut, Speak & Spell
(1981), el del seu primer hit, Just Can't Get Enough (vegeu
aquí), moment en el que Clarke, per diferències artístiques, abandonaria la
formació per iniciar projectes alternatius de sort dispar com Yazoo o Erasure,
essent substituït per Alan Wilder qui, amb el temps aniria assolint
tasques de producció.
Un contratemps a partir del qual Gore va assumir la labor compositiva en
una carrera amb constants canvis de so, virant cap al techno industrial
en discos com Construction Time Again (1983), el de Everything
Counts (aquí) o Some Great Reward (1984), el de People Are
People (aquí), o, amb Black Celebration (1986), el de Stripped
(aquí), cap al pop sinistre, o "gòtic" si ho preferiu, al
que contribuirien els seus coneguts videoclips gravats en blanc i
negre per Anton Corbijn i amb un Gahan cada vegada més
desfermat com a referent visual.
Una carrera que amb els seus dos següents LP, Music For The Masses
(1987), el de Strangelove (aquí) i Never Let Me Down Again (aquí)
i, sobretot, amb un so més sofisticat i elegant que mai i amb les guitarres
prenent-li protagonisme als sintetitzadors, amb Violator (1990),
el de dos dels seus temes més coneguts, Personal Jesus (aquí) i Enjoy
The Silence (i aquí), escrites per Gore, com la resta, assoliria el zenit de
popularitat al mateix temps que aflorarien els problemes personals a causa de
les addiccions de Gahan que, juntament amb l'abandó d'un
decebut Wilder, a qui mai considerarien membre de ple
dret, desestabilitzarien una banda que no superaria aquestes fites en
els seus vuit àlbum posteriors, en el darrer dels quals, el que ha donat peu a
la seva enèsima gira, aquest Memento Mori World Tour, ja no hi va
participar Andrew Fletcher, mort el 2022 per una dissecció d'aorta amb 60 anys.
Com a CdD he triat la esmentada Enjoy The Silence, en principi una balada acústica a la que els arranjaments de Wilder i la producció de Mark Flood van aportar un plus de qualitat que la convertiria en una de les més emblemàtiques no només de la banda sinó de la història del subgènere synth-rock i de la que tot seguit en podeu gaudir en la versió més semblant, m'imagino, a la que sonarà demà al Sant Jordi.
- DEPECHE MODE. Enjoy The Silence. Violator (1990).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada