Summer In The City (The Lovin' Spoonful)

 

A propòsit de The Mamas & The Papas-5:

Als seguidors del blog que us pregunteu el perquè del post d'avui "A propòsit de The Mamas & The Papas" us diré que, efectivament, la relació és tangencial i una mica forçada pel fet que dos membres d'aquests, Denny Doherty i Cass Elliot (com explicava aquí), havien format part abans i per un breu període del grup novaiorquès The Mugwumps, que completaven els dos cantants i guitarristes John Sebastian i el canadenc Zal Yanovsky.

Dos personatges aquests que, sota l'indiscutible lideratge del primer, compositor i cantant principal, a més d'intèrpret d'harmònica, piano i autoarpa, acompanyats en els seus inicis  pel baixista Steve Boone i el bateria Joe Butler, formarien THE LOVIN' SPOONFUL.

Un quartet que mesclava màgicament el pop amb el folk-rock que va assolir un notable èxit crític i comercial entre els anys 1965 i 1969, en els que van publicar cinc àlbums d'estudi a més a més de dos bandes sonores per a les pel·lícules What's Up, Tiger Lily (Woody Allen, 1966) i You're A Big Boy Now (Francis Ford Coppola, 1967) però al que se li giraria tot en contra a partir de la detenció a Califòrnia de Boone i Yanovsky per possessió de marihuana i la delació dels "camells" per part d'aquest, el que li comportaria tanta impopularitat en el mon contracultural del moment que el forçaria a abandonar el grup, al que seguiria poc després el del fontman, en aquest cas per iniciar una notable carrera solista amb el nom de John B. Sebastian, a la que ajudaria la seva improvisada actuació, fora del programa oficial, al mític Festival de Woodstock de 1969 (aquí).

Per a "completistes" us diré que la formació original es va tornar a reunir l'any 1979 per a una sola actuació, participant en la pel·lícula One Trick Pony de Paul Simon, però el 1991, Butler, agafant el micro en lloc de la bateria, i Boone, van reconstituir el grup i, amb diversos músics acompanyants que han anat variant, segueixen en actiu fins a l'actualitat i mantenint aquest nom, polèmic en el seu moment, quan molts hi van voler veure un doble sentit, al·ludint a la cullera en la que s'escalfa la heroïna abans de consumir-la i que, en argot es coneix com la "cullera de l'amor".

A l'hora de recomanar-vos un disc, excepcionalment i com no recordo haver-ho fet més que amb els Bee Gees, he escollit el recopilatori Very Best of The Lovin' Spoonful (1967) que, com podeu comprendre per la data, no abasta tota la seva discografia però sí que conté molts dels seus greatests hits publicats fins aquell moment, sigui com a singles o en format LP.

Un àlbums amb unes magnífiques 12 tracks com la inicial Do You Believe In Magic i altres com Did You Ever Have To Make Up Your Mind?, You Didn't Have To Be So Nice o Daydream, que deixa per al final el seu tema més emblemàtic i, és clar, CdD d'avui, Summer In The City.

Un tema composat per John Sebastian, el seu germà petit Mark i Steve Boone, publicat inicialment com a single i posteriorment inclòs a l'LP Hums Of Lovin' Spoonful (1966), amb un ritme contagiós però amb una lletra ambigua en la que mostra l'amor i l'odi a la gran ciutat, quan es barregen la calor xafogosa de l'estiu (Hot town, summer in the city...) amb els sorolls i el frenesí de la gent (...people moving everywhere...), sense que, per això, deixi d'estimar-la (And I wonder if you know how much I love you), el que m'ha evocat aquell Como un burro amarrado a la puerta de un baile, del Astronomía razonable (1993) de El último de la fila (vegeu aquí) en el que Manolo García es despenja i per primera vegada en català, amb aquella frase que diu: "Que soc de Barcelona i em moro de calor".

- THE LOVIN' SPOONFUL. Summer In The City.Very Best of The Lovin' Spoonful (1967).