Not Strong Enough (boygenius)

La CdD d'aquesta setmana il·lustra com cap altra la marea de grups de dones que ha inundat la meva discoteca aquests darrers mesos. Es tracta de tres cantautores que, en el seu millor moment artístic individual, han unit els seus talents per formar el que, inevitablement, hem de considerar un "supergrup".

Tres artistes,  a dues de les quals, Lucy Dacus i Phoebe Bridgers, hem dedicat sengles posts anteriorment i una tercera, Julien Baker, a la que li devem, de la escena indie-rock americana, d'estils prou diferents com per a ser recognoscibles però amb una intensa química personal, fruït del seu inconformisme i ànsies d'independència i llibertat, inclosa la psicoafectiva, com a dones, en front d'un mon en el que sembla ser més fàcil que et reconeguin la genialitat si ets un mascle, d'aquí l'irònic nom del grup, boygenius (noi geni), escrit així, amb la tipografia en minúscula.

Una confluència que no ha sumat sinó multiplicat els seus valors, evidenciat des de l'EP homònim autoproduït i editat el 2018 però que ha resultat abassegador amb l'àlbum de debut, The Record (2023), enregistrat als Shangri-La Studios de Rick Rubin a Malibú, en tres tracks del qual (com Thrue Blue) predomina l’indie-folk melòdic de la Dacus, en altres tres (com Emily I'm Sorry) el pop introspectiu i malenconiós de Bridge i en dos (com $20) la intensitat guitarrera, gairebé punk, de Baker, completant la resta fins a la dotzena amb tres d'autoria compartida.

Concretament la inicial, Whitout You Without Them, amb unes harmonies vocals "a capella" similars a la dels mítics C,S&N amb qui se les compara, la caràtula del debut dels quals, el 1969, van emular en el seu EP (vegeu la imatge comparativa), el mateix que farien amb la portada que Nirvana va protagonitzar per a la revista Rolling Stone el 1994 (vegeu tanmateix); la cinquena, Cool About It (que podeu escoltar aquí), un homenatge, més que no un plagi a la coneguda The Boxer (i aquí), del Brigde Over Troubled Water (1970) de Simon & Garfunkel, al que, per cert, dedicarem la CdD de la setmana que ve; i la sisena, Not Strong Enough, la escollida per avui.

Una oda a l'amistat, amb una referència a la famosa Boys Don't Cry de The Cure, en forma de balada country-pop, amb una captivadora melodia i una mena de tornada en la que ens insisteixen, fins a dotze vegades, amb el vers "Always an angel, never a god", o sigui, que "Sempre un àngel, mai un déu".

- boygenius. Not Strong Enough. The Record (2023).