A propòsit de Leonard Cohen-5:
Per a la gravació del seu
quart LP, LEONARD COHEN va prescindir del productor Bob Johnston,
amb qui havia gravat a Nashville els dos anteriors, i va contar amb John
Lissauer, qui li proporcionaria uns arranjaments instrumentals
en clara evolució respecte l'austera
obra anterior.
I el resultat va ser aquest New Skin For The Old Ceremony (1974), el de la impactant caràtula amb un gravat que il·lustra un text del segle XVI anomenat Rosarium philosophorum que mostra dos personatges alats i coronats en una explícita escena de sexe, editat per Columbia Records als Estats Units amb una altra portada, i parcialment censurat aquí, on s'hi va afegir una altra ala cobrint les "parts pudendes" (vegeu imatge inferior).
Un disc que no figura entre
els més reconeguts de la carrera del canadenc però que conté un dels seus temes
més icònics, ja ho avanço, la CdD d'avui, en el que fa referència a una
inesperada trobada sexual a l'Hotel Chelsea, en aquells anys un bohemi
establiment de Nova York molt freqüentat per estrelles del rock,
amb una dona la identitat de la qual, Janis Joplin, revelaria al
cap d'un temps per una indiscreció de la que se'n penediria de seguida. Una
trobada entre dos persones físicament no gaire agraciades en la que la
partenaire, en un determinat moment deixa anar una frase:
Well, never mind, Be, no importa
We are
ugly but we have the music Som lletjos però tenim la música
que, retallada convenientment, podria ser uns dels lemes de la meva vida: "No importa, tenim la música!".
Una immortal balada, amb el
guitarrista Ron Cornelius com a coautor de la música, que ha estat
versionada per molts coneguts del blog com Lloyd Cole, RufusWainwright, els Lamchop o Lana Del Rey, que
monopolitza l'interès de l'àlbum però del que, a mi particularment, també m’agraden
altres tracks com Lover Lover Lover, una de les menys
"cohenianes" gravades fins aleshores, o, pels esmentats arranjaments
de vents, Why Don't You Try i, amb una especial participació vocal de la
també jueva Janis Ian, una de les tres coristes que col·laboren en el
disc, Who By Fire.
I encara una altra que,
saltant-me una vegada més la norma, he afegit com a "bonus track"
i de la que us convé quedar-vos, perquè en tornarem a gaudir, també afegida a
la CdD, la setmana que ve, There Is A War.
- LEONARD COHEN. Chelsea Hotel #2 / There Is A War. New Skin For The Old Ceremony (1974).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada