JIMMY CLIFF va començar a cantar a Kingston, Jamaica, als
14 anys i de seguida va obtenir èxit amb un seguit de singles (Hurricane
Hattie, Miss Jamaica, King Of Kings...), produïts pel reputat Leslie
Kong, que van cridar l'atenció del productor Chris Blackwell, de Island
Records, que se l'enduria a la Gran Bretanya, per iniciar una carrera
internacional que va popularitzar l'ska
i el reggae fora de l'illa amb discos
com Hard Road To Travel (1968), amb tracks com Waterfall o Viet Nam
i Jimmy Cliff (1969), amb Many Rivers To Cross, Wonderful World o Beautiful People, títol
amb el que, precisament, seria publicat als USA, als que hauríem d'afegir la
seva versió del Wild World (1970) de Cat Stevens, no inclosa a cap LP.
Lamentablement, la sobtada mort de Kong, que havia
supervisat la carrera del compositor i cantant fins aquell moment, el va sumir
en tal desconcert que, després de convertir-se a l'islam i viatjar a l'Àfrica
per "buscar les seves arrels", i desplaçat de la primera línia per un
refulgent Bob Marley, va orientar el
seu estil cap a altres com el pop, el
soul i el rhythm amb blues, sense tornar a assolir el reconeixement inicial,
tot i haver gravat un parell de dotzenes d'àlbums, i unes altres tantes de
recopilacions i directes, fins a l'actualitat, incloent una obra amb
arranjaments electrònics, Black Magic
(2004) i el més recent Rebirth
(2012), acompanyat pel grup de punk-rock
americà Rancid i produït pel líder
d'aquest, Tim Armstrong, i sense
deixar mai d'actuar, sigui en solitari o acompanyant estrelles com Peter Tosh, Kool & The Gang, Steve
Winwood..., a més a més d'actuar en uns quants films, dels que en
destacaria Club Paradise (Harold Ramis,1986), protagonitzada per Robin Williams.
Però als seguidors del blog que no esteu vessats en la seva trajectòria us recomano
apropar-vos-hi mitjançant un dels darrers projectes que havia supervisat Leslie
Kong, la banda sonora de la pel·lícula The
Harder They Come (Perry Henzell,
1972), un icònic biopic del traficant de drogues Ivanhoe "Ivan"
Martin, reconvertit per a l'ocasió per Henzell, amb la col·laboració del
guionista Trevor D. Rhone, en un
jove jamaicà rural, interpretat pel mateix Cliff, que emigra a la capital per
triomfar com a músic per acabar atrapat en el mon de la violència i les drogues
en els barris marginals de Kingston.
Una banda sonora del mateix nom, The Harder They Come, publicada l'any
següent, que conté temes de Toots &
The Maytals, Desmond Dekker, The Melodians (el cèlebre Rivers Of Babylon que anys després
popularitzarien Boney M.) i altres,
a més a més, és clar, de quatre del nostre protagonista, You Can Get It If You Really Want, l'homònim The Harder They Come, Sitting
In Limbo, i la CdD.
Es tracta, com no podia ser d'una altra manera,
de Many Rivers To Cross, una
composició indefectiblement associada a l'autor, que narra la frustració que li
provoca el no veure recompensat tant d'esforç, en la que s'acompanya de cors gospel i, excepcionalment, d'un orgue,
per dotar-la d'un caire d'espiritualitat. Una cançó a la primera estrofa de la
qual esmenta els "white cliffs of
Dover", els penya-segats (que és el que significa el seu malnom)
blancs de Dover, al sud d'Anglaterra, en record del nombre tan gran de vegades
que va creuar el Canal de la Mànega per actuar al continent europeu, sobretot a
França i Alemanya, mentre s'esvaïen les seves esperances.
Many rivers to cross
But I can't seem to find my way over
Wandering I am lost
As I travel along the white cliffs of
Dover...
- JIMMY CLIFF. Many Rivers To Cross. Hard Road To Travel (1968)/The Harder They
Come (1973).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada