Ry Cooder-2:
El segon post
dedicat a Ry Cooder tracta de la
seva insòlita col·laboració, en l'històric disc Talking Timbuktu (1994), amb el músic malià ALI FARKA TOURÉ, la interessant biografia del qual paga la pena
conèixer.
Nascut Ali
Ibrahim Touré en una aldea a prop de la mítica i extraordinària (i en dono fe, com podeu
apreciar a la fotografia inferior) ciutat de Tombouctou, va ser l'únic dels deu
germans que va sobreviure a la infantesa, motiu potser pel que va adoptar en
malnom gens pejoratiu de "Farka"
(ruc), com a símbol de tenacitat. Orfe de pare, que va morir lluitant amb
l'exèrcit francès a la segona guerra mundial, va haver de treballar al camp
sense accés a la formació fins que, amb la independència del país el 1960 i el
recolzament del nou govern a la música i la cultura tradicionals, es va
traslladar a Bamako, on va treballar a Radio Mali, el que li va permetre entrar
en contacte amb la música occidental, esdevenint gran admirador d'artistes
afroamericans com Otis Redding, James Brown i, sobretot, John Lee Hooker, amb qui, a desgrat del
tots dos, ha estat reiteradament comparat.
Malauradament, el reconeixement no li va arribar fins
als quasi 50 anys, amb la publicació de l'homònim Ali Farka Touré (1987) i de The
River (1990), el que li va permetre sortir del país i col·laborar amb
músics americans com Taj Mahal, en
el disc The Source (1992) o Ry
Cooder, en l'esmentat Talking Timbuktu,
amb el que va rebre un premi Grammy
en la categoria coneguda amb l'actualment injuriat terme de World Music. Un èxit que probablement va
suposar més reconeixement per al angelí que per al bo d'Alí Farka, que va
tornar a les arrels tradicionals amb Niafunké
(1999), en honor a la població de la riba del riu Níger, al nord de Mali, on
vivia i seguia cultivant els seus camps d'arròs, de la qual va ser escollit
alcalde el 2004 i a la que va fer importants donacions per contribuir al
desenvolupament econòmic. I encara tindria temps de publicar, en col·laboració
amb un altra icona musical i cultural local, l'intèrpret de kora Toumani Diabaté, un altre disc sensacional (vegeu aquí) amb el que obtindria un
segon Grammy, In The Heart Of The Moon (2005), poc abans de morir, el març del
2006 i amb 67 anys, víctima d'un càncer d'ossos, havent deixat acabat un àlbum
pòstum en solitari, Savane (2006) i
unes cintes de nou amb Diabaté, publicades posteriorment amb el títol de Ali And Toumani (2010).
I, tornant al Talking
Timbuktu, que quedi clar que es tracta d'un disc de Touré en el que Cooder
exerceix de músic d'acompanyament i, això sí, magníficament, de productor,
aconseguint que flueixin amb naturalitat les guitarres acústiques i elèctriques
dels dos protagonistes, més les de Clarence
"Gatemouth" Brown, i la resta d'instruments, amb la estel·lar
secció rítmica occidental formada pel baixista John Patitucci i el bateria Jim
Keltner i els percussionistes africans Hamma
Sankare (carbassa) i Oumar Touré
(congues) amb les veus.
En aquest aspecte cal destacar el treball del nostre
heroi d'avui que ens evoca els cants de treball amb la típica crida-resposta
dels esclaus negres de les plantacions del sud dels USA i els seus descendents
i que, vista la llavor subsahariana que els va originar, ens hauria de fer
revisar conceptes. Així, quan ens referim al "blues del delta", de
quin riu estem parlant, del Mississippi...o del Níger? I aleshores, és
realment la col·laboració entre Ali Farka Touré i Ry Cooder tan insòlita com la
he qualificat en la primera frase d'aquest post?
Com a CdD he escollit el track seqüenciat en segon lloc, un tema anomenat Soukora, que significa "nit"
en bambara, un dels idiomes que
utilitza Touré en el disc, a més a més del peul,
el songhai i el tamasheck, que, com sabreu els seguidors del blog, és la llengua dels que els occidentals coneixem com a “tuaregs”, com vaig comentar en el post de Bombino que podeu revisitar aquí.
Una preciosa cançó d'amor en la que la música és tan
eloqüent com les paraules, que la majoria no entendrem, i que a continuació es
pot escoltar en la versió original del disc i en un entranyable vídeo d'un
concert acústic amb Ali Farka Touré i els esmentats percussionistes, Hamma Sankare i Oumar
Touré, i un corista no especialment "afinat".
- ALI FARKA TOURÉ with RY COODER. Soukora. Talking Timbuktu (1994).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada