De petit, al poble, hi havia un amic el pare del qual
era el que allí en deien un "adelantat". Empresari de professió, amb
uns ingressos superiors a la mitjana de la població, es feia amb personatges de
classe social més elevada que la local, el que incloïa autoritats civils i
militars, practicava esports elitistes, es canviava sovint de cotxe, quant ben
poca gent en gaudia i, el que importa aquí...tenia tocadiscos!!!
Això sí, a la seva col·lecció, de la que me'n recordo
d'alguns LP de The Shadows i de Los Pekenikes, només hi havia un disc
que m'interessés i que procurava escoltar sempre que tenia ocasió, i és que, no
em negareu, seguidors del blog, que From Elvis In Memphis no s'ho mereixia.
És un disc molt especial, i ho comprendreu si seguiu llegint els post d'avui.
ELVIS
PRESLEY, nascut a
Tupelo (Mississippi, USA) i criat a Memphis (Tennessee, USA) en el si d'una
família matriarcal de classe baixa -el que allí s'anomena white trash (escombraria blanca), és a dir, blancs que, per la seva
pobresa han d'habitar en barris de negres però que a ell li va servir per
entrar en contacte amb una cultura musical emergent vetada a la seva raça-, va
aconseguir, protegit per Sam Phillips
, el propietari de Sun Records, qui
temps després guanyaria una fortuna al traspassar els seus drets a la
discogràfica RCA, un seguit d'èxits
amb temes com That's All Right,
Heartbreak Hotel, Hound Dog, Don't Be Cruel, Love Me Tender, Jailhouse Rock, It's Now Or Never i
altres, superant fins i tot l'inconvenient de passar dos anys prestant el
servei militar, una bona part a Friedberg (Alemanya), on, per cert, va conèixer
a Priscilla Beaulieu, la seva futura
esposa.
Amb una barreja de rhythm
& blues, estil negre per excel·lència i hillbilly, una varietat de country,
va donar lloc al rockabilly,
precursor del rock and roll, gènere
del que fins el dia d'avui està considerat "The King", tot i que al principi va ser rebutjat, sobretot
pels blancs, tant per trair les rels tradicionals amb unes enèrgiques
interpretacions, substituint el piano, instrument dominant fins aleshores, per
la guitarra, acompanyades d'uns provocatius moviments de malucs, considerats
obscens pels més conservadors, mentre altres l'anomenaven, irònicament, Elvis
"the Pelvis". Però just es
reconèixer que el registre vocal d'aquesta icona cultural del segle XX no es
limitava al r'n'r, sinó a tot un
ventall de gèneres com el soul, el blues, el country, el pop i les
balades amb les que es va enamorar tota una generació. En una època en la que
els singles eren més populars destacaria
com a LP's més interessants el del
debut, Elvis Presley (1956), la
caràtula del qual van imitar The Clash
en el seu disc London Calling (1979) i Elvis
Is Back! (1960), el de la tornada de la "mili".
Malauradament, seguint les recomanacions del seu
mànager el coronel Tom Parker, que
amb comissions del 30 i fins i tot del 50% sobre els guanys, controlava
estrictament la seva carrera, va decidir aturar la seva etapa musical per
dedicar-se al cinema, interpretant un seguit de pel·lícules de low cost i pitjor resultat artístic,
vorejant el ridícul, el que li va costar crítiques ferotges fins que, set anys
després, va tornar, precisament amb aquest From
Elvis In Menphis (1969) que comentem avui.
És un àlbum en el que, amb veritable convicció,
interpreta temes country, soul i rock amb un resultat impressionant, i en el que destaca un dels
seus grans hits, un tema, per una vegada amb contingut social, anomenat In The Getto, del compositor Mac Davis, que hauria estat la CdD
d'avui si no fos perquè, en una edició remasteritzada posterior, l'any 2000, es
va afegir al disc (bonus tracks),
juntament amb altres com Don't Cry Daddy
o Kentucky Man, gravades a les
mateixes sessions al American Sound
Studio de Memphis amb el productor Chips
Moman i un formidable equip de músics de sessió, una cançó del compositor Mark James que sempre m'ha tingut el
cor robat, Suspicious Minds. I em sembla
que no només a mi, com es demostra en el fet de que ha estat gravada per
multitud d'artistes fins a la actualitat, recordeu sinó que la seva tornada s'intuïa
en un tema de l'any passat, protagonista de la CdD da fa uns mesos (vegeu aquí).
Poc després va començar la seva explotació comercial
amb contractes de diversos mesos de cinc anys de durada a Las Vegas i altres
sonats esdeveniments, com el primer concert tramés, no sense problemes tècnics,
via satèl·lit i enregistrat amb el nom de Aloha
From Hawaii (1973), el que li va suposar un estrès que, sumat als problemes
emocionals derivats del seu divorci amb Priscilla i diversos fracassos
sentimentals posteriors i de salut, amb una obesitat que no dissimulaven els
seus extravagants vestits amb una capa amb l'àguila americana que el convertia
en una decadent caricatura de mal gust de si mateix , i un insomni galopants
que l'artista, sempre decididament contrari a qualsevol tipus de droga
recreativa, va intentar controlar amb psicofàrmacs, van acabar prematurament
amb la seva vida, víctima de mort sobtada, als 42 anys. Les seves despulles
reposen a Graceland, la finca que va
adquirir per als seus pares a prop de Memphis i que s'ha convertit en centre de
pelegrinatge de fans, fet que va precedir una circumstància similar amb un
altre malaurat, Michael Jackson, en
aquest cas al "santuari" de Glendale, a Los Angeles
(Califòrnia, USA).
Us deixo amb Suspiciosus
Minds, un tema sobre com la gelosia pot acabar amb l'amor d'una parella (We can't go on together with suspicious
minds...) en el que, després d'una breu introducció de guitarra, baix i
bateria sobre un fons d'orgue, apareix la meravellosa veu del "Rey" i els cors,
als que s'aniran afegint les cordes, presents en diversos moments i, més tard,
els vents i, després, cap al 1:45 min una frenada, nova arrancada i, cap al
3:30, un cridaner fadeout (fos,
"fundido" en castellà) d'uns 10", intencionat per accentuar el
dramatisme de la lletra, segons el productor, mentre va repetint el:
We're caught in a trap
I can't walk out
Because I love you too much baby
...brutal!
- ELVIS PRESLEY. Suspicious
Minds. From Elvis In Memphis (1969/2000).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada