divendres, 7 de febrer del 2014

Suspicious Minds (Elvis Presley)

De petit, al poble, hi havia un amic el pare del qual era el que allí en deien un "adelantat". Empresari de professió, amb uns ingressos superiors a la mitjana de la població, es feia amb personatges de classe social més elevada que la local, el que incloïa autoritats civils i militars, practicava esports elitistes, es canviava sovint de cotxe, quant ben poca gent en gaudia i, el que importa aquí...tenia tocadiscos!!! 
Això sí, a la seva col·lecció, de la que me'n recordo d'alguns LP de The Shadows i de Los Pekenikes, només hi havia un disc que m'interessés i que procurava escoltar sempre que tenia ocasió, i és que, no em negareu, seguidors del blog, que From Elvis In Memphis no s'ho mereixia. És un disc molt especial, i ho comprendreu si seguiu llegint els post d'avui.
ELVIS PRESLEY, nascut a Tupelo (Mississippi, USA) i criat a Memphis (Tennessee, USA) en el si d'una família matriarcal de classe baixa -el que allí s'anomena white trash (escombraria blanca), és a dir, blancs que, per la seva pobresa han d'habitar en barris de negres però que a ell li va servir per entrar en contacte amb una cultura musical emergent vetada a la seva raça-, va aconseguir, protegit per Sam Phillips , el propietari de Sun Records, qui temps després guanyaria una fortuna al traspassar els seus drets a la discogràfica RCA, un seguit d'èxits amb temes com That's All Right, Heartbreak Hotel, Hound Dog, Don't Be Cruel, Love Me Tender, Jailhouse Rock, It's Now Or Never i altres, superant fins i tot l'inconvenient de passar dos anys prestant el servei militar, una bona part a Friedberg (Alemanya), on, per cert, va conèixer a Priscilla Beaulieu, la seva futura esposa.
Amb una barreja de rhythm & blues, estil negre per excel·lència i hillbilly, una varietat de country, va donar lloc al rockabilly, precursor del rock and roll, gènere del que fins el dia d'avui està considerat "The King", tot i que al principi va ser rebutjat, sobretot pels blancs, tant per trair les rels tradicionals amb unes enèrgiques interpretacions, substituint el piano, instrument dominant fins aleshores, per la guitarra, acompanyades d'uns provocatius moviments de malucs, considerats obscens pels més conservadors, mentre altres l'anomenaven, irònicament, Elvis "the Pelvis". Però just es reconèixer que el registre vocal d'aquesta icona cultural del segle XX no es limitava al r'n'r, sinó a tot un ventall de gèneres com el soul, el blues, el country, el pop i les balades amb les que es va enamorar tota una generació. En una època en la que els singles eren més populars destacaria com a LP's més interessants el del debut, Elvis Presley (1956), la caràtula del qual van imitar The Clash en el seu disc London Calling (1979) i Elvis Is Back! (1960), el de la tornada de la "mili".
Malauradament, seguint les recomanacions del seu mànager el coronel Tom Parker, que amb comissions del 30 i fins i tot del 50% sobre els guanys, controlava estrictament la seva carrera, va decidir aturar la seva etapa musical per dedicar-se al cinema, interpretant un seguit de pel·lícules de low cost i pitjor resultat artístic, vorejant el ridícul, el que li va costar crítiques ferotges fins que, set anys després, va tornar, precisament amb aquest From Elvis In Menphis (1969) que comentem avui.
És un àlbum en el que, amb veritable convicció, interpreta temes country, soul i rock amb un resultat impressionant, i en el que destaca un dels seus grans hits, un tema, per una vegada amb contingut social, anomenat In The Getto, del compositor Mac Davis, que hauria estat la CdD d'avui si no fos perquè, en una edició remasteritzada posterior, l'any 2000, es va afegir al disc (bonus tracks), juntament amb altres com Don't Cry Daddy o Kentucky Man, gravades a les mateixes sessions al American Sound Studio de Memphis amb el productor Chips Moman i un formidable equip de músics de sessió, una cançó del compositor Mark James que sempre m'ha tingut el cor robat, Suspicious Minds. I em sembla que no només a mi, com es demostra en el fet de que ha estat gravada per multitud d'artistes fins a la actualitat, recordeu sinó que la seva tornada s'intuïa en un tema de l'any passat, protagonista de la CdD da fa uns mesos (vegeu aquí).
Poc després va començar la seva explotació comercial amb contractes de diversos mesos de cinc anys de durada a Las Vegas i altres sonats esdeveniments, com el primer concert tramés, no sense problemes tècnics, via satèl·lit i enregistrat amb el nom de Aloha From Hawaii (1973), el que li va suposar un estrès que, sumat als problemes emocionals derivats del seu divorci amb Priscilla i diversos fracassos sentimentals posteriors i de salut, amb una obesitat que no dissimulaven els seus extravagants vestits amb una capa amb l'àguila americana que el convertia en una decadent caricatura de mal gust de si mateix , i un insomni galopants que l'artista, sempre decididament contrari a qualsevol tipus de droga recreativa, va intentar controlar amb psicofàrmacs, van acabar prematurament amb la seva vida, víctima de mort sobtada, als 42 anys. Les seves despulles reposen a Graceland, la finca que va adquirir per als seus pares a prop de Memphis i que s'ha convertit en centre de pelegrinatge de fans, fet que va precedir una circumstància similar amb un altre malaurat, Michael Jackson, en aquest cas al "santuari" de Glendale, a Los Angeles (Califòrnia, USA).
Us deixo amb Suspiciosus Minds, un tema sobre com la gelosia pot acabar amb l'amor d'una parella (We can't go on together with suspicious minds...) en el que, després d'una breu introducció de guitarra, baix i bateria sobre un fons d'orgue, apareix la meravellosa veu del "Rey"  i els cors, als que s'aniran afegint les cordes, presents en diversos moments i, més tard, els vents i, després, cap al 1:45 min una frenada, nova arrancada i, cap al 3:30, un cridaner fadeout (fos, "fundido" en castellà) d'uns 10", intencionat per accentuar el dramatisme de la lletra, segons el productor, mentre va repetint el:
    
               We're caught in a trap
               I can't walk out
               Because I love you too much baby

...brutal!

- ELVIS PRESLEY. Suspicious Minds. From Elvis In Memphis (1969/2000).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada