The Dancer (P. J. Harvey)

Quant vaig comprar To Bring You My Love (1995), el trio PJ HARVEY  ja havia publicat Dry (1992) i, amb l’austera i fins i tot rudimentària producció, marca de la casa, de Steve Albini,  Rid Of Me (1993), discos amb els que havia obtingut molt bona acollida en el circuit de la música indi (independent o alternativa).

Per aquest tercer disc, Polly Jean va prendre les rendes d’un renovat projecte com a solista i va prescindir del baixista i del bateria originals. Amb la inestimable col·laboració, mantinguda fins a l’actualitat, del seu amic, el talentós multiinstrumentista  John Parish i d’altres, que li van suavitzar el rock aspre i salvatge dels inicis,  va virar descaradament cap al blues per assolir un cert èxit comercial i convertir-se en la icona femenina indi per excel·lència.

Aquí tenim un majestuós i molt més ric àlbum, amb moments estel·lars d’orgue, vibràfon, campanes i percussions diverses, més rítmic i accessible que els anteriors, però mantenint l’estil original que la caracteritza.

Un estil carregat d’erotisme i fúria rockera, amb moments que van, sovint en una mateixa cançó, del grunge al blues més brut, monòlegs sinuosos amb abundants referències sexuals, a l’hora escandaloses i riques en metàfores.

En directe, aquesta menuda britànica desenvolupa una intensitat interpretativa hereva del blues amb una imatge ambigua, a la vegada agosarada però vulnerable i inquietant, com varen poder comprovar els assistents al concert que va oferir al Festival Internacional de Benicàssim (FIB) del 2001, on va aparèixer vestida amb el conjunt de llenceria negra que il·lustra la imatge.

I jo em pregunto, a l’igual que m’imagino farien els fibers en directe, davant d’aquella desassossegada i luxuriosa actuació: d’on treu tanta energia aquest secall?

Si voleu gaudir d’aquesta poderosa i emotiva veu, barrejada amb dramàtics crits desesperats, clicqueu sobre el petit reproductor inferior.

-   PJ HARVEY. The Dancer. To Bring You My Love (1995).

Vídeo afegit posteriorment.