THE DEADLY
SNAKES va nàixer
de la unió de cinc amics de Toronto, Canadà, per actuar a la festa de
l'aniversari d'un amic, i va acabar com un grup estable que, en els seus gairebé
deu anys d'existència, va publicar quatre discs, fins a la seva dissolució, amistosa
tot i què com a conseqüència de la tensió creativa, per la diferència en el
criteri musical entre els dos cantants, Andre
Ethier i Max McCabe-Lokos,
conegut amb el nom artístic de Age of
Danger.
Formació en la que tots els membres aportaven
les seves composicions i, tant a l'estudi de gravació com en els seus
fantàstics concerts, intercanviaven els instruments, el seu estil partia del garage-rock amb multitud d'elements del pop, el blues i el soul, amb una
gama d'instruments que, als convencionals guitarra-baix-bateria, hi afegia
vents, cordes, mandolina, pianos de joguina i sintetitzadors, amb uns resultats
que m'evoquen tant a mites psicodèlics dels 60 con The Zombies o Love com a
uns primerencs Rolling Stones.
Unes influències combinades amb magistral
imaginació, sobretot en el seu darrer treball, Porcella (2005), un cant del cigne fruit de la escassa repercussió
d'un àlbum que jo, particularment, considero superb i que avui, des d'aquest
humil blog, vull reivindicar. Un
àlbum de 13 tracks, produït pel
multiinstrumentista) Age of Dancer, en el que trobarem, a més a més dels abans
esmentats, ressons de coneguts de la CdD tan dispars com Neil Diamond, Elvis Costello,
Nick Cave o Tom Waits.
Si no us ho creieu podeu escoltar tot el disc, el que
us recomano encaridament, i, per anar fent boca, seqüenciat en el número
quatre, el seu hit per excel·lència,
una composició de Age of Danger, que toca el mellotró, la mandolina i canta i
de Matthew "Matt-Dog" Carlson,
el baixista, anomenada Gore Veil, una
altra cançó pop perfecta amb tres
guitarres acústiques que us atraparà des de la primera escolta (i no us cansarà
amb el pas del temps) i us animarà a fer-vos amb l'LP, ja ho veureu:
- THE DEADLY SNAKES. Gore Veil. Porcella (2005).