La CdD d’avui
està protagonitzada per un personatge de ben segur desconegut per a la majoria
de seguidors del blog. Es tracta d’Olivier Lambin, conegut artísticament,
i degut al color dels seus cabells, com a RED.
Natural de Lille
(França), tot i què canta en anglès, ja havia publicat uns quants LP, com Felk (2000); Songs Froma A Room (2001), un disc en el que reinterpreta fil per
randa l’àlbum original del 1969 de Leonard
Cohen; 33 (2002), en referència a
la edat a la que el va gravar i Nothing
To Celebrate (2005), quant el vaig descobrir amb Social Hide And Seek (2007), moment en el que li vaig perdre la
pista fins a la seva recent reaparició, amb el nom de Bodybeat, trio d’electro-funk
format per ell a la veu, guitarra i sintetitzador i (no sé si es casualitat o
els ha buscat expressament) dos pèl-rojos més, Jéremy Butruille al baix i Nicolas
Bertin a la bateria.
Si en els quatre
primers treballs de RED la formació va ser en format de trio, per a Social Hide And Seek, gravat entre
Brest i Lille en condicions de directe, Lambin va incorporar teclats i va contar amb
la col·laboració de grans professionals amics seus, com el guitarrista Noël Atchoté i Neman Herman Düne, del que va resultar un disc de blues-rock urbà molt interessant.
En l’aspecte
musical hi trobarem influències de The
Velvet Underground, de The Stooges
i de les bandes de Nick Cave, The Birthday Party i The Bad Seeds; la manera de cantar (amb
aquesta veu maltractada pel tabac i l’alcohol) ens pot evocar Tom Waits o John Lee Hooker i en les lletres,
crues, fins i tot grolleres, però que semblen traspuar autenticitat, el mateix
autor reconeix la inspiració en la Biblia, en William S. Burroughs i en els seus ídols, Bob Dylan i, és clar, Leonard
Cohen.
Com a CdD he
escollit el track 10, New Life, un tema intens, enèrgic, una
mica inquietant i tot, i amb un sublim riff
de guitarra. Escolteu-lo.